CAP ENDAVANT!!!

Ara que tot s'ha dit i finalment
aquells perquès antics són damunt la taula,
i potser d'aquí un temps els acompanyaran
els "ja veus…" i els "doncs ara...",
ara sembla que les coses poden prendre
un altre color, un altra flaire,
sembla com si l'esperança hagués rejovenit
i s'hagués posat maca,
com si les portes que havien estat tancades
hi tinguessin la clau posada…
com si una brisa lleu, molt lleu encara,
ens acariciés la cara,
i ens pentinés amb dos dits d'aire…

Res és definitiu, tan sols embastat,
les claus s'han de girar als panys,
els colors barrejar-se,
les flaires arribar a ser perfums
partint d'essències pactades.

Però si més no, sembla que...
pot existir un altre camí,
inclús altres contrades,
sembla que... a la tardor
amb totes aquelles fulles que cauen
cauran pensaments i actes,
que fins ara vivien a les branques,
marronosos de caducitat,
intentant xuclar una saba inexistent
perquè no se'ls endugués l'oratge.

Així el fastuós i centenari arbre
deixa caure les seves fulles
bressolat per l'octubre que passa,
i ufanós ensenya les verdes i fortes
que el maig i l'abril li regalen,
lluny de sentir-se trist,
doncs així viu, creix, reverdeix,
omplint-se el tronc d'anells
que orgullós presumeix,
en tota la seva amplada.