Cercador
Cap desig ni passió ni il·lusió.
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
-L'absència de desig, passió i il·lusió per a pràcticament tot em prova.
L'altra persona va contestar:
-Ho vas provant?
-Sí. Un estat pseudobudista. Solució a molt.
(va passar per aquell carrer un nan feliç i després un gegant glamurós i tot seguit una àvia rebregada coronada per monyos petits a la closca) (segur que ells també ho sabien) (si més no, la visió d'aquells éssers amorosament estrambòtics va provocar un ENTUSIASME que corroborava que l'ignot màgic era el cert encert que...ens aguanta).
Comentaris
-
Cap.[Ofensiu]Montseblanc | 30-10-2016 | Valoració: 10
Absència de desig, passió i il•lusió... Això no és la mort?
És preferible ser un mort en vida i no patir? Doncs mira, potser sí, en certs moments de la vida seria desitjable abans que el dolor insuportable. Però, en fred, tant freda com em permet la meva ànima viva, dic que no, que és precisament la presència d’aquests tres ingredients el que ens fa humans. I val la pena, malgrat tot.
Gràcies, Mena, per fer-nos reflexionar i per compartir el que et ve al cap.
-
A ...[Ofensiu]Bonhomia | 23-10-2016 | Valoració: 10
.... mi m'ha resultat molt tendre, pel final, i exposes una veritat com una catedral.
Sergi : ) -
Concisió[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 22-10-2016 | Valoració: 10
Caram Mena,
m'has sorprès amb aquest relat tan concís. Diferent del teu habitual estil barroc. Però toques un tema tan interessant com punyent. Fredor budista davant la passió, diguem-ne, mediterrània. La vida té diverses etapes i el que cal és tenir serenitat, tranquil·litat de diafragma i felicitat; amb fredor o amb passió, al gust de cadascú. Felicitats per aquest estil que no et coneixia. Una abraçada.
Aleix
-
Molt bo[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 22-10-2016 | Valoració: 10
Preciós con senore
-
L'absència [Ofensiu]aurora marco arbonés | 22-10-2016 | Valoració: 10
de desig,de passió i d'il·lusió fa que la vida sigui més tranquil·la, sense ensurts ni decepcions, sense esperar res de ningú ni de nosaltres mateixos. Tanmateix, és un estat que ens priva de moltes emocions que, malgrat que algunes siguin negatives, formen part de la nostra naturalesa. Ja sé que no tothom hi està d'acord però l'absència de dolor no compensa de la presència del plaer.
Molt interessant el teu relat, Mena Guiga.
Valoració mitja: 10
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436085 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com