Cap de setmana

Un relat de: markitus
En Jordi està content, és divendres i com molta gent és un dia que és especialment motivador, ja que un cop acabada la jornada comença un nou cap de setmana. Està a la feina però ja pensa en què farà un cop acabi. Serà un cap de setmana de relax, no farà res, té ganes de passar-lo fent el manta tot i que netejarà una mica i sortirà en bici, però al cap i a la fi res especial. Uns amics li van proposar anar a una barbacoa a casa d'un d'ells, però va dir que no podia. En realitat sí que podia, però no li motivava massa anar a un dinar amb tot de parelles que es passarien l'estona parlant de problemes domèstics i coses per l'estil.

Per fi són les tres, és hora de plegar. Recull les coses, s'acomiada dels companys ràpidament, bé sembla gairebé una cursa a veure qui marxa abans de la feina. Un cop al cotxe, l'engega i es posa aquell disc de Pulp que tant l'anima, el posa de molt bon humor i pensa en els dos propers dies de desconnexió del que és el dia a dia, que en especial aquesta setmana, havia estat força dur.

Abans d'arribar a casa però, para al super que hi ha de camí per comprar les coses que necessitarà durant tot el cap de setmana, d'aquesta manera no haurà de sortir a comprar. Pensa en comprar aquelles coses que li agraden especialment. Aparca al "super" i entra i veu a la secció de fruita i verdures a la veïna, aquella veïna, la del davant, caldrà evitar-la i comença a anar per zones diferents a la veïna. És comprensible tenint en compte que és la tafanera del bloc de pisos. Aquella persona que sap quan marxes i arribes a casa, que fa una investigació prèvia a la teva arribada al bloc, que t'interroga quan et troba a l'ascensor, que intenta entrar al teu pis per tafanejar, que es pren la llicència de renyar-te per com tens el pis, la que fa coincidir el moment que obres la teva porta amb el seu i en el cas en Jordi viu just a la porta del davant.

Al principi en Jordi era amable i educat amb ella i li donava conversa, però ara ha arribat al punt de tenir un plà d'evasió en cas de la presència de la veïna. Ara ha d'evitar trobar-se-la per tal d'evitar un interrogatori, que li demani favors. Ha d'estar pendent d'on és ella en cada moment. Finalment se'n ensurt, aconegueix comprar tot allò que necessitava i marxar sense que ella el veiés, ha estat una operació complexa però existosa.

Per fi arriba al bloc, ha fet unes quantes voltes per trobar aparcament, entra a l'ascensor i veu que arriba la veïna, prem el botó del segon pis ràpidament, com si això accelerés el tancament de portes, però no i la veïna arriba a temps de pujar a l'ascensor. "Merda!" pensa en Jordi mentre li somriu amablement. La veïna el comença a interrogar, gairebé no el deixa parlar, ella no obté respostes, només paraules soltes sense sentit però és un no parar, aquella dona vol saber i saber. Finalment arriba a la porta del pis, ella no para de parlar i preguntar, obre la porta i en entrar ella sembla que també vol entrar, diu que per ajudar, però ell reacciona ràpidament i agafa totes les bosses i entra amb celeritat, s'acomiada ràpidament i tanca la porta. Respira, encara l'escolta xerrant però sembla que ha trobat una altra víctima.

Per fi a casa, comença el cap de setmana de relax. Es posa còmode i s'asseu al sofà, mentre dina una mica. El divendres acaba amb la típica pizza i pel·lícula.

L'endemà al matí es desperta a les nou, decideix anar a esmorzar al bar de sota. Demana u nentrepà de fuet i un suc de taronja, agafa el diari i s'asseu a la taula. Mentre llegeix veu que entra la veïna, aixeca el diari per tal d'amagar-se, però no serveix de res perquè es planta davant seu i el saluda amb el "bon dia" i sense demanar permís s'asseu i es posa a parlar pels descosits explicant-li vida i miracles de tots i cada un dels veïns del bloc. En Jordi en realitat no l'escolta, fa veure que ho fa però prefereix estar immers en els seus pensaments i en alguna noticia que li crida l'atenció. Acaba el seu entrepà i el suc de taronja, ella encara parla i molt educadament, s'aixeca i li diu que ha de marxar i que moltes gràcies pel monòleg. Paga i mentre surt veu com la veïna s'abraona a una taula on hi ha una parella que rep la nouvinguda amb cara de pànic, ella ja és allà xerrant.

Bé, sembla que després de l'episodi de l'esmorzar les coses milloren i passa un matí impressionant. Ha aprofitat per comprar el dinar, li fa mandra cuinar i vol estar tranquil. Anant cap a casa seva es troba a un veí que l'atura, es presenta, ja que en Jordi fa poc temps que hi és i per tan és el més nou de tots els veïns. Es diu Sergi el veí i aquest li diu, amb cara molt seriosa que ha d'anar en compte amb la veïna del davant, és molt perillosa i en ser el nou anirà a per ell;"nosaltres la vam patir", conclou. S'acomiaden i en Jordi amb un cert neguit segueix el seu camí cap a casa. Finalment ha arribat al seu pis, i en el moment que va obrir la porta s'obre la de la veïna, mentre ell malaeix la seva sort:

-Ai quina casualitat, que bé que t'hagi trobat, em podries donar un cop de mà?- pregunta ella amb un fals to de sorpresa, ja que evidentment estava pendent de qui arribava i qui no.

-És clar que si....- digué amb un to de resignació.-Deixi'm deixar el menjar a la nevera siusplau-.

-Hi tant noi!- exclamà ella, mentre es posa en posició per entrar al pis d'en Jordi. Ell no se n'adona però ella és just al darrera, obre la porta, es dirigeix a la cuina, mentre sent de fons:

-Potser hauries de netejar una mica no? Tens el pis molt desordenat. No tens tele? Què fas per divertir-te? Aii, no podria pas viure sense la meva novela de la tele tres, és que saps...- seguia i seguia xerrant sense donar opció al Jordi de respondre mentre va escorcollant cada racó del pis.

-Escoltim, no l'havia d'ajudar?-, pregunta en Jordi visiblement molest.

-Ai si noi, però escolta'm vols que vingui a netejar el pis? no et cobraria pas res, et falta una bona mossa noi-.

-Miri, no necessito a ningú, li demano que deixi de remenar i posar-se on no la demanen- respon ja amb to contundent. Però ella com si sentís ploure, no en fa cas del to. Es dirigeixen al pis de la veïna, mentre en Jordi li pregunta en què l'ha d'ajudar.

-A veure si podries apartar aquell moble de la paret que necessito netejar la part del darrera que fa molt que no ho faig-. Ell ho fa mentre pensa que estaria bé que aquest moble caigués accidentalment sobre ella. També pensa que és una rucada de favor i que semblava una excusa per xafardejar. Un cop mogut el moble, s'acomiada ràpidament sense donar oportunitat a que aquella veïna psicòpata pogués obrir la boca, algo difícil, però ho ha aconseguit.

Ha perdut una hora del seu dissabte amb aquella bruixa, pensa en Jordi, però per fi és a casa, escalfa el dinar i menja. En acabar s'estira al sofà i es posa la tele, que fan una peli d'aquelles que ha vist mil cops però que encara li fa gràcia. Es queda adormit, però el telèfon el desperta. Contesta però ningú respon i tot seguit pengen. Pensa que s'han equivocat, es torna a asseure al sofà però ara toquen al timbre. És la veïna, ara vol que li torni a posar el moble al seu lloc, en Jordi sense dir res, visiblement enfadat, entra al pis de la bruixa posa el moble al seu lloc i sense dir res torna al seu pis deixant la veïna dels pebrots xerrant pels descosits com si no passés absolutament res. Tanca la porta, i torna al sofà, però aquest cop no es pot relaxar, estar alterat i la ràbia recórrer el seu interior. Apaga la tele i es posa música mentre juga a un joc de l'ordinador. És un d'aquells jocs que ajuden a descarregar ràbia matant monstres de tots tipus amb una espasa.

El temps passa volant, mira el rellotge, són les nou de la nit, en mitja hora juga el seu equip favorit de futbol i el fan per la tele. Està més calmat, es prepara una hamburguesa amb formatge i ceba escalivada i la cerveseta per acompanyar mentre veu el partit. Mentre mira el partit sona al telèfon, l'agafa però ningú respon i pengen. S'enfada, ja és el segon cop que passa, deixa el telèfon i torna al sofà, però mentre fa el gest de seure, sona el timbre. Aquest cop no obre la porta, mira pel foradet de la porta i veu la bruixa allà. Però aquest cop no obre, no contesta i veu com la veïna gira cua i torna a casa seva. En Jordi torna al sofà, i just fa el gest que torna a sonar el telèfon, despenja el telèfon i torna a passar el mateix, ningú contesta i tot seguit pengen. En Jordi torna a alterar-se, en el moment que torna a sonar el timbre de la porta, va cap allà i veu una altra vegada la veïna, però ell no obre ni diu res. Aquest cop desconecta el telèfon, s'asseu al sofà i apuja el volum de la tele. Amb tot s'ha perdut mitja hora de partit. El seu equip guanya i juga bé però no ho ha pogut gaudir, però encara queda la segona meitat.

Acaba el partit, per sort ha pogut gaudir de la segona meitat sense interrupcions, ja són les dotze de la nit i sembla que tot està calmat. El dissabte l'acaba amb una altra pel·lícula, però aquest cop de DVD, té una bona col·lecció i es posa una d'aquelles que el fan riure, ho necessita.

En Jordi es desperta, ha sonat el timbre, està molt adormit, mira el rellotge i són les set del matí. "Qui collons truca a aquestes hores?", va cap a la porta, mira pel foradet i no hi ha ningú, se'n torna al llit. Just quan es tapa torna a sonar el timbre, s'aixeca ja enfadat, mira pel foradet i no hi ha ningú, obre la porta i just quan surt al passadís s'obre la porta de la veïna.

-Mira que bé que ja estàs despert! bon dia!- exclama amb un somriure.

-Per què collons truca a casa meva? Ahir no va parar i aquest matí m'ha hagut de despertar. Vostè qui collons es pensa que és? Són les set del matí d'un diumenge, porto tota la puta setmana esperant el cap de setmana per descansar i vostè m'està fent la vida impossible.- en Jordi ha explotat i ja no pot més- s'ha passat tot el cap de setmana donant pel cul, si no té res a fer i s'avorreix a la vida pugi a dalt d'un penyasegat i aprengui a volar i deixi la humanitat tranquila-.

-Quin mal despertar que tens noi, no vols pas esmorzar?- pregunta amb un somriure com si no passés res.

-El que vull és tornar al llit i dormir, i que ningú em toqui els pebrots!- una vegada dit això torna al seu pis i tanca la porta amb contundència, se'n torna al llit, li costa calmar-se, aquesta dona és insoportable. A més en Jordi és d'aquelles persones que un cop despert li costa molt tornar a dormir-se, però tot i així no es lleva.

Una hora després, està cansat de donar voltes al llit i pensa que després de dinar ja farà una migdiada. Es lleva i es prepara l'esmorzar, un suc de taronja, torrades amb mantega i melmelada de maduixa, es posa l'últim disc de Beach House, un grup que li encanta perquè el relaxa. Sona el timbre altra vegada, en Jordi torna a alterar-se, aquest cop ha de fer alguna cosa, no pot aguantar més la bruixa del segon A. Té la temptació d'agafar un ganivet, però quan anava a fer-ho s'atura i obre la porta. La bruixa és allà amb aquell somriure el qual li agradaria esborrar amb un cop de puny fent-li empassar totes les dents.

-Escolti senyora, estic fins els collons de vostè, com torni a...- i quan anava a acabar la frase, veu com la senyora es fixa en l'altra banda del passadís, hi ha unes caixes a la porta d'un pis, i sense dir res a en Jordi i amb aquell somriure cínic es dirigeix cap allà dient:-mira que bé, ja arriba la nova veïna, la vaig a saludar-. Mentre la vella bruixa s'allunya, s'obre la porta del costat i surt el veí que s'havia trobat pel carrer i li diu:-tranquil, ja no et tornarà a molestar, ara hi ha una nova víctima. Pobra noia.

Sembla que la resta de diumenge podrà descansar, però estar clar que aquell cap de setmana de relax ha estat frustrat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

25135 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.