Cap de setmana a Espot. (Equívocs)

-Que sí, papa... és la teva vida...
-Ho dius per dir...
-La mama ja no hi és... si pogués parlar, diria que fas bé.
-La Marta només té dos anys més que tu...!
-Però és una tia genial...!
-Hi ha una altra cosa...
-Què?
-Estaria bé que ens coneguéssim més tots plegats...
-I?
-Podríem sortir algun cap de setmana...
-Qui?
-En Miquel, tu, la Marta i jo...
-De parelletes? -la Núria enrogeix.
-No pot ser... ja ho veig...
-Que sí, home...
-Segur?
-Serà genial...

*

-Amb el teu pare i la seva nòvia? -en Miquel es posa les mans al cap.
-Té la nostra edat.
-Que cru...!
-És important per a mi.
-Si és que no et puc negar res... -quan diu això, els ulls li brillen.

*

Arriben a Espot al migdia. La Marta i la Núria pugen l'equipatge a les habitacions mentre els homes aparquen el cotxe; es retroben amb les noies a la recepció.
Comencen a caminar. A mitja tarda, ja són als estanys. A la baixada, es remullen en un còdol del riu.
De tornada a l'hotel ja és de nit, i sopen al bufet. En acabar, la Marta i la Núria estan rendides, i se'n van a dormir.
-Tu i jo parlarem d'home a home -diu el pare de la Núria al Miquel.
Beuen, s'expliquen acudits, riuen... En Miquel ha d'escoltar, també, un sermó sobre la vida de parella.
Després de cinc cerveses, se'n van a dormir.
En Miquel entra a l'habitació a les fosques, es despulla i es fica al llit. Acarona els cabells suaus de la noia, i fan l'amor amb un èmfasi gairebé animal.
El pare de la Núria tampoc no encén el llum, i recorre amb el cap dels dits la pell sedosa i nua del seu jove amor. L'envesteix pel darrere; després hi torna pel davant; acaba rendit.
De sobte, se li glaça la sang quan escolta la veu de la seva filla que li diu:
-Ets una màquina, Miquel...!