Cap de pedra muda

Un relat de: Bonhomia
Sagnant oli vidriós del meu front de fusta salada com l'escuma d'un mar mort, em penedeixo de no haver guarit les meves ferides, exhaust ja en el camí, exiliat per forces superiors de tota natura. Em trenco el cap i deixo els fluïds del meu cervell a terra, com matolls morts i artificials, com una herència fastigosa per a tot allò que és el ningú. Moro esgarrifat mentre escalo cap al cel negre que no m'acollirà mai, em desvïo de l'infern i a l'inrevés m'entaforo cap a cap destí.


Sergi
12-7-12

Comentaris

  • Els teus relats [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 04-06-2013

    són estranys , s'han de llegir més d'un cop, però tenen una màgia especial.
    M'impressiona la teva riquesa de idees i de imatges.
    Una abraçada, benvolgut Sergi.

  • calma, calma..[Ofensiu]
    Annalls | 04-06-2013

    que em fas patir molt... A menys que siguis en Pinotxo, pel fet de ser de fusta o bé de crear un personatge fictici. M'encanten les reflexions que et fa L'Aleix... Haure de destinar-te un xic de temps , crec que pots ajudar-me a posar en marxa una part del cervell tinc una mica rovellat.
    Per cert no m'agrada l'Osho , ni tan sols le llegit gaire, trobo que s'ha enriquit massa, però que se jo!!

  • Brutal penediment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-07-2012 | Valoració: 10

    Sempre, abans d'entendre el significat dels textos, em fixo en la forma que els dibuixa. I haig de reconèixer que ets un mestre en l'art d'escriure: aquesta prosa lliure, rica en vocabulari i precisions descriptives, fantasia i realitat barrejades i un sentit de compromís amb el món que t'envolta. Ara, una altra cosa és el fons, el brutal fons de dolor i angoixa que deixen anar. Un penediment que corprèn, que empetiteix a qui ho llegeix, però que sempre em deixa una finestra oberta, la de pensar que en Sergi se'n sortirà escrivint així, n'estic segur! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Bonhomia

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

513993 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Biografia:
L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.