Cap d'any

Una nit com qualsevol altra. El poder que té una decisió arbitrària!
Hem convertit una nit qualsevol en "la nit". Resulta que tots ens posem d'acord i fem que deixi de ser normal per ser especial, deixi de ser avorrida per ser divertida, deixi de ser vulgar per esdevenir digna de record.
La nit de cap d'any. Algú va decidir que aquesta data concreta fos "l'inici de tot". Més endavant, el capitalisme, la globalització, el progrés... tan se val "què", però alguna cosa l'ha convertida, a més, en una nit de bogeria, disbauxa; destructora de la salut pròpia i de la pròpia butxaca. Però, costi el que costi, cal sortir.

A la pregunta "Què has fet aquest cap d'any?" ningú gosa respondre "Res". O ningú ho respon sense obtenir una exclamació, indignació que no s'amaga davant d'aquesta mostra d'avorriment, d'introspecció. Si tot el món de l'oci s'ha revolucionat per a tu, per què t'has quedat a casa? Que no t'agrada sortir a passar-t'ho bé? Emborratxar-te? Tenir accidents de cotxe? Pagar multes per conduir begut?

I no tot s'acaba aquí. La nit de cap d'any o, més general, el cap d'any, va molt més enllà. Cal que proposis. No, no estem parlant de fer proposicions a ningú. Cal que proposis tu, per a tu mateix. Les propostes d'any nou. La tradició, la pressió popular t'obliga a pensar unes quantes coses que voldries canviar: estudiar més, lligar més, llegir més, treure's el carnet, fer-se un pentinat nou, estalviar, casar-se, tenir fills, aprendre les arts tàntriques, escoltar música clàssica... tan se val allò que et proposis. La qüestió es proposar-se unes quantes coses, entre les quals deixar de fumar (aquesta és obligatòria per a tothom). I si només et pregunten pels propòsits, pots sentir-te afortunat.
Hi ha qui ho porta més enllà i afirma que "l'any nou" és una "vida nova". D'avui per demà (sí, sí, en menys de 24 hores) deixaràs de ser un gamarús, i passaràs a ser el mascle, el millor, l'únic, l'inconfusible, el triomfador de l'any. Però desenganyem-nos, l'any que ve tot seguirà igual: viuràs allà mateix, seràs igual de tímid, no estudiaràs més, ni faràs més esport, ni estaràs més atent a classe. L'any que ve serà igual. Només en alguns casos serà diferent: aquells qui visquessin en un món idíl·lic, sense aparents problemes econòmics ni amorosos ni morals, tenen moltes possibilitats d'acabar l'any següent arrossegant algun o altre d'aquests problemes. L'altra cas és el del desgraciat: si ets un autèntic desventurat, no és gaire difícil que l'any que ve "alguna" cosa millori. Potser, amb una mica de sort, acabaràs vivint a la casa de l'afortunat, o li robaràs la parella. La pasta ni pensar-ho: pobre ho seràs tota la vida.

I així, aquells qui no gaudim bojament de la festa desfermada, aquells qui no fumem ni som de fer-nos grans propòsits pel futur, aquells qui no acostumem a comprar desesperadament fascicles estúpids de col·leccions inútils, aquells qui no anem ni sobrats ni escassos de diners, amor o moral: què representa per nosaltres l'any nou? Què carai hem de celebrar per cap d'any?