Canvi

Estic desconcertat,
sol i trist...
La meva vida viatjava per camins que jo creia que dominava, però m'errava, m'errava molt... Tot el que jo considerava ha canviat. Ja res és igual; no puc ser qui sóc... Si més no, no en sé.
Els meus ulls ara miren a mitja distància, com amb por de mirar al futur; cansats de mirar al passat. Les meves mans tremolen i les meves cames s'han aturat. El meu cap és als núvols, però ara cau una tempesta...
Què hi puc fer s'hi ja no sóc el que era? Què hi puc fer si ja no sóc qui he de ser?
Aquesta és una prova definitiva de que si déu existeix, em deixa de vanda. Qui seria tan cruel de deixar que a algu li passes el que em passa a mi? Qui faria que jo fés mal als que m'envolten?

...