Cercador
CANVI D'ESTACIÓ
Un relat de: EUCONTISTA- Compartir:
Hivern, fred. Mig endormiscada sent el soroll de les claus al pany. Amb el xerric de la porta fa memòria de quan de temps fa que li havia dit que la porta feia soroll. Somriu, mig en somnis, mig desperta; trobarà una altra excusa per demostrar-li que difereixen contínuament amb la paraula temps; el seu "ja ho faré en una altre moment" són dues nocions completament distintes de l'espai temps. Sent l'escalfor del seu cos sota el nòrdic. Escolta les seves passes que s'aturen, li sembla sentir fins i tot com s'obre la nevera. Sap que mirarà a dins, que cercarà quelcom per menjar o per beure i que, segurament, decidirà que no, que està molt cansat després d'una feixuga nit de treball.
Puja l'escala i quan ell entri a l'habitació es remourà sota els llençols. Ell comprovarà que la persiana estigui ben avall, que no entri ni un pessic de llum per cap escletxa i maleirà, com sempre, el trobar-se-la oberta; ella tornarà a somriure, no aprendrà mai que necessita claror perquè senzillament, malgrat els anys, a les nits se sent sola.
Una fredor embolcallarà tot el seu espai quan es fiqui dins el llit, talment fantasmes gèlids que s'endinsen en la penombra de la nit. Sap que són les 6, l'hora en què l'hivern es fica dins el llit. I quan les seves mans glaçades buscaran un lloc on escalfar-se, possiblement sota el seu pijama, un corrent de gel l'enramparà. Però, malgrat tot, no dirà res; potser segurament se li ofegarà un petit crit i que no arribarà a sortir.
De mica en mica, l'aire fred que l'envoltava canviarà; de mica en mica notarà com l'escalfor retorna i, quan les seves mans comencin a acariciar suaument els seus pits sabrà que potser un miratge d'estiu haurà arribat per una estona i somriurà.
Puja l'escala i quan ell entri a l'habitació es remourà sota els llençols. Ell comprovarà que la persiana estigui ben avall, que no entri ni un pessic de llum per cap escletxa i maleirà, com sempre, el trobar-se-la oberta; ella tornarà a somriure, no aprendrà mai que necessita claror perquè senzillament, malgrat els anys, a les nits se sent sola.
Una fredor embolcallarà tot el seu espai quan es fiqui dins el llit, talment fantasmes gèlids que s'endinsen en la penombra de la nit. Sap que són les 6, l'hora en què l'hivern es fica dins el llit. I quan les seves mans glaçades buscaran un lloc on escalfar-se, possiblement sota el seu pijama, un corrent de gel l'enramparà. Però, malgrat tot, no dirà res; potser segurament se li ofegarà un petit crit i que no arribarà a sortir.
De mica en mica, l'aire fred que l'envoltava canviarà; de mica en mica notarà com l'escalfor retorna i, quan les seves mans comencin a acariciar suaument els seus pits sabrà que potser un miratge d'estiu haurà arribat per una estona i somriurà.