Canvi de temps

Un relat de: magalo
S’ha anat esborrant el blau
que el negre ocupa
S’ha anat amagant el sol
tapat pels núvols
omplint el cel de tristor
i els ulls que ho miren
omplint de pluja i de plor
totes les vides

Esborra-li al cel lo fosc
els tons de gris
que fan que el món
es desanimi
Esquitxa’l tu de color
obra-li el llum
ben resplendent
i tan brillant
com el que dus
dins del teu cor




Comentaris

  • M’agrada![Ofensiu]
    Eloi Miró | 01-04-2013 | Valoració: 10

    Versos tristos i seductors que emocionen en un dia fosc de boira i pluja... (igual que avui aquest matí).

    Salutacions

    Eloi

  • Re: Felicitats...[Ofensiu]
    Oke | 28-03-2013

    Salut magalo!

    M'alegra molt que t'hagis divertit amb el relat. Moltes gràcies per compartir-ho. Veig que vós toqueu la poesia. I dieu tant amb tan poc...

    Una ferma abraçada!

  • Els meus colors[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-03-2013 | Valoració: 10

    He llegit més d'una vegada al teu Relat.
    Jo t'invito a projectar els teus COLORS.... sí, sí, als teus COLORS, forts i vius, i de ben segur que el cel i la terra... agafen color. Jo ho faig....

  • La llum[Ofensiu]
    Atlantis | 20-03-2013

    T'has fixat quina llum més bonica hi ha el mes de febrer-març, després de la pluja o entremig de les branques nues dels arbres d'hivern?

    El poema vol ser aquest crit de llum i vida, que m'alegro que haig escrit i que tornis estar aquí un altra vegada. (vas ser una de les primeres persones que vaig llegir i vaig comentar i et trobava a faltar)

  • el canvi...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-03-2013 | Valoració: 10

    ha de sortir de dins com bé dius al teu poema, som nosaltres que hem d'agafar els pinzells i omplir la vida de colors

    celebro que estiguis de nou per aquí marta
    cuida'T !!!

    ABRAÇADES
    joan

  • Després de la tempesta[Ofensiu]
    rautortor | 17-03-2013

    diuen que arriba la calma. I és bo que així sigui. Al llarg i ample de la vida hem vist com els blaus de l’ànima s’enfosquien més d’un cop, i més de dos. Però, en un moment o altre escampava i el sol tornava a lluir. És el que et desitjo després de la tempesta que ha passat per la teva vida i que tan bé descrius en el teu poema. És el que té la poesia, que es fa dipositaria de les nostres vivències i dels sentiments que hi van associats.

    Aquí tens unes mans disposades a ajudar-te a què el teu món no es desanimi i a recuperar la resplendor que, sens dubte, brilla dins el teu cor.

    Feliç per retrobar-te.

    Raül

  • Magalo[Ofensiu]
    allan lee | 17-03-2013

    has fet un poema ple de tristesa i de brillantor. És bonic per llegir en veu alta, és musical i atractiu. M'alegra molt saber que estas millor- ho he vist al fòrum- i que segueixis escrivint amb la teva manera tan personal. Una abraçada ben gran

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

116581 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com