Canvi de llum

Ha canviat la llum
i aquesta tarda,
no sé si l'heu vista,
la lluna brillava
enorme i sagnant,
ull de cíclop gegant,
ull de bou obert
a l'infern.

I, deia, ha canviat la llum,
i la buidor que crema,
i ha canviat l'amor
per una forta pena,
com l'actor novell
que contempla el fil
que tot ho aguanta
i, si bé primer s'espanta,
després ja somriu,
perquè ja està de tornada
de tot el que l'envolta.
Tan sols se sent
un xic beneit
i molt humà
per haver ensopegat
amb tan bella pedra
que l'ha deixat estès per terra
i amb ferides d'importància.

Potser se sent perdut,
però amb fàcil remei:
quan deses els teus somnis
al lloc equivocat,
et costen de trobar,
però no s'han fos.

Si, petita, has marxat,
i tot és diferent,
tan sols queden els buits
i les absències.
Petita, te n'has anat
i el desfici no ens perdona,
però ara em puc mirar al mirall
-o potser, també, a la lluna-
i cridar amb el cap ben alt
que mai vaig fer cap mal
i que no hi ha culpables
si no és que ens vam estimar,
malament i de pressa.

Has marxat i ja no ploro,
i potser algun capvespre
et trucaré per dir-te
que no em calia trucar...

Has marxat i me n'adono
que la vida es creix d'errors
i que d'amors, si bé el primer
no s'oblida, n'hi ha a milions.
Trobaré allò que busco, jo,
el boig romantic,
en altres ulls i en altres Ones.

Potser la teva mirada
no era cristall d'estrella,
i potser els teus cabells
no eren seda estesa,
potser la teva pell,
no era feta de somnis
i les cartes d'amor,
res més que paper i tinta.

Un dia quedem,
ens veiem i xerrem
i entrem al bar aquell,
potser massa seriós,
un dia potser, sense pressa...
Truca'm, que ja no em cal,
busca'm, que ja no et busco...
Amor? Encara el busco.

I ara el que creix dins meu,
és un xic de cada cosa...
Un xic d'amor, doncs estimo
l'amor fins l'última gota.
Un xic de fel, doncs encara
més hagués begut.
I un xic de riure,
per haver-te plorat
quan no calia.
I un xic de ràbia, per què no?
Si, t'enyoro...
I un tip de riure, encara,
riure amarg, decebut,
de saber que jo pensava
que no n'havia sabut,
i un tros de mi mateix
que és nou,
no el coneixía,
un tros que et mira i diu,
encara es una cría...

I un poc d'ira contra el món,
i d'odi a la vida
i encara molt d'amor,
el que tu no volies...

Un poc de por
i valentía,
d'acceptació,
de rebelía.

Un xic daixò i un poc d'allò.
Una mica de tú.
Una mica de tots.