Cant

Un relat de: kano

( A la llengua )


Quan era jo petit no et conexia,

Car a l'escola mai no vas estar,

Una mena de gent que no et volia,

La teva dolça veu em va negar.


Però el temps ha passat sense aturar-se,

I solament els grans sabien de tu,

Ara que he madurat i en escoltar-te,

El goig que sento al cor no ho sap ningú.


Voldria escriure't bé, però no sé fer-ho,

Perquè no estaves tu al meu costat,

Voldria parlar bé i em desespero,

Quan d'expressar-me tinc dificultat.


A tu, et vull estimar com una mare,

Els meus fills parlaran com parles tu,

I escoltarem aixi, tan dolça i clara,

La llengua de l'eterna joventut.


(Versos publicats el setembre de 1968 a la revista ORIFLAMA nº 75 )





Comentaris

  • Felicitats[Ofensiu]
    jordiclusella | 09-05-2005

    De pell de gallina, mestre Kano!

    Felicitats molt sinceres pel relat, tan per com està escrit (seguint una estructura força clàssica, que dona una aires b/vells al poema) com, sobretot, per la força que transmet. Tanta sinceritat, tanta nostàlgia, en un sol poema...

    En fí, fantàstic kano.

    Una abraçada i segueixi escrivint que jo, i molts altres, et seguirem llegint !

  • uau!!!!![Ofensiu]
    AnNna | 09-05-2005 | Valoració: 10

    és ganial!!! aquesta nostàlgia, aquesta dolçor, aquest gran amor per una llengua que és nostra i que mai ens podran robar!!! m'encanta, de veritat! aquests grans poemes als símbols de la cultura catalana m'agraden tant!!! no, no senyor, la cultura mai morirà!
    petons,

    AnNna

l´Autor

Foto de perfil de kano

kano

13 Relats

18 Comentaris

15798 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
SOC UN JUBILAT DE 73 ANYS QUE LI AGRADA LA POESIA. TINC ALGUN POEMA PUBLICAT EN REVISTAS DE BARRI, PERO LA QUEMES AMPLA DIFUSSIÓ, ARA FA MOLTS ANYS A LA REVISTA ORIFLAMA Nº 75 DEL ANY 1968 TITULADA CANT. ( a la llengua catalana) ESPERO SEGUIR ESCRIVINT MOLTA ANYS MES.
JOSEP PELLICER