Cant mut d'una muda

Un relat de: Adeta

On es claven aquells ulls perduts
dins d'un món infeliç,
que ja no mires amunt
allà, on tot era com un paradís...

I sense fer gaire cas del present
torno enrera, en somnis estranys
em fan recorda-te somrient
abans de perdrens sense volguer

Plora sense llum, perqué ningú ho vegi
ho sé, i sap que en tinc consciéncia
massa seu és per fer-ho veure
però mai tornarem a estimar-nos,
com en aquell vespre...

Observem sense massa llum
recordant temps passats
mirant d'esquena a un futur llunyà

Si! Ens vigilem d'amagat
com dos estranys que volen saber i no saben
com si tot el que va passar
fossin cossas d'un segle llunyà

Només uns quants dies separen,
com diners té un pobre a la butxaca,
el nostre passat dels diferents futurs
i ja començem a enyorar
totes aquelles falses esperançes

Sabia que no funcionaria
que tot nul seria!
i així fos...
i tan sols, potser!
un sol cop vam ésser feliços

I perquè demanar més?
-s'exalta mon cor-
perquè demanar més
si sabiem que no aquedaria res...

Recordaré alegre tot el que varem dir,
fer i pensart'estimarà mon cor en secter meu...
però mai més tornaré per veure't,
amb els ulls que saben enyorar
dia..., nit..., passat...

Comentaris

  • massa aviat?[Ofensiu]
    Auggie | 08-11-2005 | Valoració: 7

    En algun lloc vaig escriure que els records són com el nolotil. Un parell et fan passar el mal de queixal, però si et prens tota la caixa et destrossa el fetxe.
    Em penso que tens més paisatge per descriure al teu devant que el que has deixat enrera.
    Alguna imatge m'ha agradat especialment, encara que has de millorar la puntuació.
    Sobretot no paris d'escriure, xalà.

    Salut

  • Això es millor que l'anterior[Ofensiu]
    Llampec | 01-11-2005 | Valoració: 10

    Aquest magradat més, enserio. Crec que vas creixent mentres escrius.
    Salut!

l´Autor

Foto de perfil de Adeta

Adeta

31 Relats

59 Comentaris

42159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.10

Biografia:
HOLA! ja porto tres anys enregstrada aquí i encara que m'agradaria tenir mil i un relats no estic del tot descontenta. Crec que he escrit el que sentia quan ho sentia i gràcies aquest fet he pogut desfogar-me quan em calia fer-ho.

No sé si he millorat en el transcurs d'aquests anys però mai deixaré de ser qui sóc ni d'escriure i encara que no m'hen ensurti del tot bé...EI! que ningú és perfecte oi? Ni tan sols l'amor que nosaltres desitgem ^^

Sigueu feliços

Adeta