CANSAMENT

Un relat de: cristall

Despres de robar-me el cor
abans de que la historia comenci
de sobte s'ha fet el silenci,
de sobte m'arriba la por.
Malaurades il·lusions
de cançons, vals i fades
de voler dances trovades
de sentir ball d'emocions

Qui em te el cor robat
dins una capsa ho porta
per no veure'l,
no l'importa
que sigui per mi estimat.
Dins la meva anyorança
d'aquest cor sagnant
desde dins
l'esta cridant
que li torni l'estimança.
Que el dolor del meu neguit
de l'eternitat del seu silenci
fa mes gran el despreci
i la sensació del seu oblit.

Si el desti n'ha tingut
que mai sigui corresposa
no em queda altre cosa
que dir-li que m'ha vençut.
Sempre amant he sigut
i estic massa cansada
de lluitar per ser estimada
per qui mai no m'ha volgut.

Comentaris

  • victoria galofré fernández | 18-11-2006 | Valoració: 8

    els 4 versos finals ho dius tot!
    una abraçada.
    vicky.

  • prou bó[Ofensiu]
    GATBLAU | 18-11-2006 | Valoració: 8

    cristall.... és ben cert que l'amor arriba quan menys l'esperes... M'ha agradat el teu poema.No perdis l'esperança.. ! :D Qui no et vol es que no et mereix .