Cançons en la memòria

Un relat de: Sonyes

Jo devia tenir tretze anys quan el líder se'n va anar.
Encara les seves cançons no m'atreien gaire. Només em sonaven d'ell paraules dedicades d'enamorat. Que mai des d'aquell bar i arribaria. Em pensava que era la seva dama, la seva enamorada. No, era la lluna. Aquella cosa platejada circular, que a vegades en nits d'enyorança te la mires i resplendeix més que mai.
A mesura que passen els anys entens més el significat d'aquesta cançó preciosa. En català, també paraules d'amor té el seu encant...
Més endavant descobreixo un viatger oblidat que té un amor a fons perdut. Sona el fons una guitarra acústica. Sona com un bell poema descrit amb la més precisió de dos mestres de la paraula escrita.
També encara recordo un jove a contracor que pensa en el seu amor lluny de casa. La seva enyorança...
Però també hi ha moments per vibrar i saltar!!
I de cop et trobes en un bar bevent i bevent, tocant a la vegada el dobro, teclejant el piano, acariciant el baix, destrossant la bateria amb energia, la guitarra acústica també i és. I acabes amb la percussió, amb companyia i li dius "ens hem begut l'enteniment".
A estones et converteixes en un amant que no dorm, que s'ofega en les nits, silenciós que només viu per tu. Tornés en la melangia una altra vegada..
Un altre dia et desesperes buscant la teva amant, olorant el seu perfum. Com un personatge que de cop et somia i et parlà en la distància. I canvia i et posseeix.
També et sents destrossat, supliques, et sents maltractat com una joguina a les seves mans.
Un dia ets el seu àngel, nostàlgic, delira pel teu amor. Les paraules més boniques que et comparin amb ésser amb cara d'àngel, delicat i pur. Molt bonic..
I tornes un altre cop en un bar assegut a la barra, parlant en silenci a la noia més bonica. Pensant potser delires. Un altre cop tens un líquid entre les mans.
Uff! ni ha tantes.. resumint també et submergeixes en els llibres dels més grans poetes, acariciant cada coma, cada punt, a cop de guitarra...
també ets una noia que se'n va de casa asseguda al tren. Sents la fredor de l'hivern a la cara, et glaça el cor, somriures de paper "bona metàfora"
I per acabar de tants records i romanços puges al tren. Siguent un llunàtic, que vius als núvols, i deprimit. Amb la guitarra de fons i la bateria sonant a tot drap.
FIUUUU!

Comentaris

  • El vaig veure un cop[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-04-2009

    en una festa, erem molts, però el seu grupet eren, com ho diria, atreia la seva alegria, aquella nit havien actuat per Barcelona, i jo feia teatre aleshores, tots erem faranduleros.
    Ja savia qui era ell, però sentint-lo cantar a capella amb unes amigues, me'n vaig enamorar de Sau, i mentre visquem naltros, Sau i en Carles seran vius.

    Un relat molt ben narrat, amb alguna falteta per manca d'observació, però narrat amb un sentiment poètic molt ferm.
    Felicitats.

    Ferran

  • Que m'escoltes, callada, en silenci...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-04-2009 | Valoració: 10

    A mi també m'agrada Sau. Els vaig veure al mític concert del Palau Sant Jordi quan jo tenia dotze anys; només coneixia un parell de cançons, però em va excitar, tot allò.
    El Pep Sala en solitari no m'agrada, o sigui que el Carles Sabater devia ser molt important.
    Entre les meves cançons preferides de Sau hi ha Perestroika, que m'arriba al cor.

    Cau la pluja...

    És que encara no he donat tot el que tinc...

    Envia'm un àngel...


    Sergi

  • massa màgia[Ofensiu]
    Perestroika | 17-07-2008

    en aquells acords.. el relat se'm queda curt.

  • memòria és record[Ofensiu]
    Lèvingir | 17-07-2008

    no hi ha oblit.

    Lèvingir

  • Hola!![Ofensiu]
    Sol_ixent | 17-07-2008

    Doncs jo t'entenc perfectament i reconec totes i cadascuna de les cançons que hi fas cabre en aquest bell relat... De fet, si busques per allà els meus relats trobaras també fragments i el més important, el meu nick es deu a una cançó: "Viure sense tu".

    "Un Sol_ixent m'ha anat fent despertar amb la promesa de viure sense tu..."


    Per cert, jo vaig anar al concert on va morir.


    Una abraçada,
    Sol_ixent

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sonyes

6 Relats

34 Comentaris

9469 Lectures

Valoració de l'autor: 9.63

Biografia:
Hola a tothom,
Em dic Sònia, i visc en un petit poble de Girona, vaig nèixer a la primavera del 1986, sempre m'ha encantat aquesta estació..
Des de sempre m'ha agradat molt escriure i inventar-me les meves històries, per poder compartir-les amb la gent.
Em decanto més cap als relats breus, la poesia no s'em dona massa bé, encara que m'encanta captar la sensibilitat de l'altra gent que en sap.
A part d'escriure m'encanta el teatre, i participo en tota mena d'obres, també col.laboro amb la tele local del meu poble.
Fa dos anys vaig col.laborar en un petit llibre de relats posant-li la meva engruna.
Salut.
Sònia