Cançons d'amor mentida

Tinc cançons d'amor
partides en trossos,
escampades per l'habitació.

Les he escoltat, admirat,
i després de rebre mentides,
les he odiat, depreciat, m'han enganyat.

I per això les estripo,
destrosso,
masego,
cremo,
i rebrego.
Perquè m'ho han demanat.

Al costat de la paperera
hi ha un "per sempre",
arrugat,
cansat d'haver estat repetit
milions i milions de vegades.

Hi ha una promesa sota un calaix,
plena de pols.
Un ara, un demà,
un ara i aquí,
un seré per tu i tu per mi.

Un "sense tu sé viure",
"sense tu no soc res".
Les cançons s'han cansat
de prodigar la dependència.

Els "et necessito",
"ets el meu aire per respirar",
"sense tu serà el meu final".

Es declaren en vaga,
fins que algú escrigui
un amor que no faci de daga

Les frases s'han cansat de mentir,
no volen enganyar mai més
les pobres persones
que imaginen un amor etern.

Censurem l'amor infinit,
i estimem-nos ara,
que potser demà ja no ho farem!

I abans d'estimar descontroladament,
desmesuradament,
bojament,
apreciem-nos a nosaltres,
per no colonitzar-nos la ment.

No necessito tenir-te al costat,
et vull al meu costat.
No depenc de veure't o d'escoltar-te la veu,
veure't i sentir-te són una alegria més.
No moriré si un dia no ens veiem,
No ploraré si un dia no parlem,
perquè per un dia de no tenir-nos,
no ens perdrem de vista.

Estimem-nos ara,
que pot ser per poc temps,
estimem-nos ara.
Però no diguem per sempre,
diguem que per l'instant.