Cançoneta

M'he decidit a picotejar per aquí i per allà alguns dels teus relats, que requereixen temps i dedicació. Hi ha substància i aniré llegint poc a poc. Però ara, m'he aturat en aquest. Qui havia de dir que hi hauria un to romàntic i ensucrat en algun dels teus poemes? El cel blau, els núvols blancs i la lluna, si!!
la lluna!!
Ja avises al principi "cançoneta lleu i plana".
A part de la broma. Amb temps aniré per aquí, entre els teus 94 relats a veure què em trobo i què m'alimenta. I per començar et diré que adoro aquest deix sureny i la sornegueria i bon humor que circula entre les lletres, frases, paràgrafs, per tot arreu!
Fins aviat!!

Un dolç regal per la persona que estimes i t'estima.
Un petonet.Pilar

P.D. No seràs , parent de "don " Juan Bonet i Rovira, capità del Baixell "Victoria Eugenia" més o menys de l'any 1880 ?.
Miret , si pots,el meu relat de "la casa del mar".

Cançoneta lleu i plana . el record d'un amor que dura fins ara i a l'esguard de la lluna. Perfecte!!I que sigui duradora!!
És bonic que la poesia popular t'hagi servit d'entrada per una composició tan bonica.

PD
M'ha recordat també l'entrada d'una altra composició medieval (de contingut del tot diferent) del trobador Guillem de Berguedà.

ho saps, oi, que és deliciós? que té un ritme dolç de llegir en veu alta, per regalar-lo... Que corre suau per les venes, tant d'amor...

Gràcies, per la tendresa

Thalassa

Que directa, tendra i senzilla aquesta cançoneta tan plena d'amor i d'i·lusió.
Que afortunats! El pas dels anys encara us porta l'estimació i la tendresa, els núvols de colors i un troç de cel. Això xiquets no té preu.
Moltes felicitats a tots dos...

no... no és el de la capa d´ozono...
he mirat al cel aquest matí ( no hi miro gaire últimament, això s´ha omplert de coloms i caguen merda a dojo )... com et deia, he mirat al cel i collons! he vist que n´hi faltava un tros... és clar: "un tros de cel baixà" "un tros de cel caigué"... tu, quan fas poemes ho agafes tot, eh... vinga, e gratis!!! je je je
bé... ara se m´ha anat l´olla.... ah, sí... bé... "caigué del cel"... PLAF!... sense accidents, suposo...
nano... després de 37 takos... i "continua un rajar d´estimar", segons dius tu... collons, tio... ets una font inesgotable...je je je
felicitats a tu i a la Maricarme... que seguiu així de benparits, amb humor i que us vagin caent del cel... núvols blanc, blaus, com siguin... no pas els nuvulots d´hizenda je je je
m´ha agradat molt l´inici del poema, amb aquell fragment de cançó popular... sempre li poses aquesta flaire de terra ferma i popular enriquida amb dites i frases populars...
una abraçada als dos... us aprecio...