Cançó en Clau de Lluna

Un relat de: Jimbielard

Escoltant una cançó, que m´emporta al passat
m´enlluernen melodies d´un moment que s´ha acabat
Volant per uns instants cap a un record permanent
m´esgarrifa com es clava l´anyorança en el present

Sensacions de cara blanca que em saluda somrient
Veig la lluna com em guaita alegre i confident
Protegint-me de la nit fosca i tancada
Engronxat pel so les flautes fan sonata matinada

Cau el Sol el Mi el Re el Do i el Fa
I un silenci que no fa pausa se´n va.
Tot seguit el La sostén el Si bemol
La tornada ja m´engronxa en un bressol

Sons anònims que acompanyen l´estelada
S´estenen pel paisatge mentre aterra la rosada
Dibuixen els estels un estiu de caramel
Configuren partitura pentagrames ran del cel

Esgotant la melodía les seves notes passatjeres
L´emocio m´ha retornat milers d´estones rialleres
m´oxigenen els pulmons olors velles i oblidades
m´inunden les orelles les paraules retrobades

Fa un raig de llum minvar la cançó recordada
La conciència es benvinguda i em desperto a punt d´albada
he gaudit la melodia com si mai mes fos sonada
Mentre espero una altra nit a que torni a ser escoltada.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

71 Relats

252 Comentaris

90536 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/