Cancó del silenci

amb molts noms que el descriuen. Un silenci que no diu res, però podem sentir-ne moltes coses d'ell. Un silenci callat, amagat,. però que deixa entreveure molt. Un silenci que a primer cop de vista no explica res, però que ho diu tot. Parlant del silenci, que sense fer
soroll, "xiuxiueja" a cau d'orella.

he llegit el poema, àgil degut a la repetició de la mateixa paraula, que ens fa entendre molt bé la idea d'aquells anys amargs que, per desgràcia, s'estan oblidant.
I en silenci només trencat per la pluja que cau forta i alguna parauleta que encara va dient la meva filleta, penso que encara et comentaré una mica més.

Primer, he llegit la teva biografia ( una exhibició culta de literatura, de vocabulari selecte, culte... jo sóc més senzill, m´avergonyeixo... )
Segon, he llegit el teu poema, en silenci... fantàstic, reïvindicatiu, un clam a la llibertat, en silenci...
Tercer, l´he tornat a llegir ( és la millor crítica a un escrit ) i encara l´he trobat més punyent...
Felicitats... seré, des d´avui, un nou lector teu...
Bon Nadal!

gràcies pel teu comentari... ( ets generós )

perdó al Miquel per haver estacat la pota fins el genoll. Ara me n'adone que quan volia escriure "gatejava" , he posat "festejava".. Mea culpa!

Gràcies rnbonet per la teva dedicatoria. Si descrius molt bé com les paraules eren enmudides pels despotes i feixistes d'aquell instant. Malgrat tot, hi havia moltes veus que reclamàven poder cantar i parlar amb llibertat.
Ben cert és que a instants era desesperant. A moments no veies que la lluita avancés a la velocitat que alguns creiem necessari. Acab aquesta parrafada, amb un dels teus versos que per a mi descriu plenament aquells instants.

"És desesperant aquest silenci de pedra muda"
Endavant company
que encara queda molt per fer.
Una aferrada pel coll
Josep

Si, jo tenia 18 anys i eren temps de silencis, encara faltava molt per trencar-los, però ja s'alçaven veus que no caigueren en el buit, potser no vàrem cridar prou fort, com diu en Lluís Llach "No era aixó companys, no era aixó perquè moriren tantes flors" .... la lluita continua, mai mos hem d'aturar de cridar ....

Salut i una aferrada molt forta

Conxa