Cançó de tu

...que despierta las piedras, ay de aquél que no te sienta alrededor, ay amor que nos abres las puertas, ay amor tan necesario com el sol. Cuando llamas estoy, a la hora que tu digas voy.
Cuantas veces nos quitas la pena, como tantas es amorgo tu sabor, ay amor del jardín hierbabuena, como espina puede ser el desamor, cuando llamas estoy a la hora que tu digas voy.
Ay amor que despierta las piedars, ay amor que derriba froteras.
Si fueras posible amarrar, tenerte siempre cerca poderte controlar, saber cada paso que das, si sales o si entras, si vienes o si vas, las narices enseñar, ay amor como inmenso es el mar.
Es amor quien altera las venes, como inventa las mareas o la flor, ay amor que nos tienes en vela, y a quien duerme se le para hasta el reloj.
Cuando llamas estoy, a la hora que tu digas voy.
Ay amor como polvo de estrellas, ay amor que derriba fronteras.
Si fueras posible amarrar...."

Una cançó preciosa de Víctor Manuel.
Preciosa com el teu poema.
Un plaer conèixet, encara que no vem parlar gaire.
Una forta abraçada!!

Marc, aquest és un poema d'aquells que ve de gust rellegir vàries vegades...
i així ho he fet.

m'ha agradat molt

Senzill i complex alhora. Senzill per les paraules. Complex pels continguts. Bravo pel resultat, que es nota per sobre de tot espontani i molt, molt sincer.
Fins aviat!

Marc: aquest comentari que reprodueixo a continuació, no sé com ho he fet, ha anat a inserir-se en un dels meus poemes. Era per a tu. Per tant, des d'aqui demano a la direcció d'aquesta web que, amb tota justícia retiri el comentari de la meva pàgina.

Aqui el tens, i m'he quedat curt amb els adjectius:

"Un poema carregat de sensibilitat. Tens una línia bastant homogènia. No t'aturis perquè aquestes pàgines, de ben segur, s'ompliran dels teus poemes. M'agrada la teva obra!"

Salutacions i endavant!!