Cançó de taverna

arrel del link que has deixat al fòrum.... i m'ha encantat, jo també vaig arrossegar l'ànima pels carrers de berlin durant uns mesos... però la neu em va espavilar els sentits i em va ajudar a tirar endavant!
petonets.

laieta

felicitats m'agradat molt. M'agradaria posr-hi musica i cantarla, si ho faig t'aviso

I tots els que estaven fora de la via, els que prenien el pols de la vida y la mort, dels viatges acids i els viatges a la desesparacio, entre clavegures i abocadors, pero finalment mirant cap els estels, i a la fi, guispirejar enmig de la foscor...

L'altre dia, després de comentar-te aquesta amarga cançó de taverna, vaig estar-hi donant voltes i ho vaig trobar. Potser encara em recorda més a aquella estrofa de la cançó d'en Serrat "Helena" (una de les meves preferides) que diu:

"...
al fons d'un bar,
fotent-me un perfumat,
per escalfar-me el cos,
mentre arriba la mort,
per jugar al subhastat..."

Efectivament, el teu poema em va transportar a aquell sentiment trist, decadent i melangiós, de qui es refugia a la taverna sabent que ja no l'espera ningú....

Molt bon any, David, i un petonàs!

de qui no té cap demà...

"...
Arrossegués l'ànima
pels carrers de Berlín.
No hi han cabarets
a on descansar els ossos
ni promeses oblidades
que pogué reclamar
- fas girar el que queda
de cervesa a la gerra,
la nit és eterna
per qui no té demà -.
..."

Caram, David, has escrit un poema tristíssim. No em preguntis perquè, però a l'inici de llegir-lo, m'ha vingut al cap "De mica en mica" d'en Serrat.

Deixa un regust amarg d'alcohol, de soledat, de tristesa, d'algú a qui ja no li és permés somniar...

Una bellíssima cançó de taverna.

Un petonàs, David, i els meus desigs d'un nou any ple de salut i felicitat, regades amb moltes lletres inspirades!

que et transporta als carrers humits dels que parles, a les tavernes fosques, plenes d'homes a la barra mentre algú es posa a tocar el piano...

Suggerent i amb sortides originals, com les d'anomenar Tom Waits i Henry Smiller.

-Filladelvent-