Canal Carnal

A Can Alt hi anava amb virtual no virtuosisme qui volia veure per la televisió ordinadórica més in-innovadora, el Canal Carnal. És a dir: hi anava qui per viure l'existència havia de menester genitalisme de baixa estofa, per més que fos algú d'upa, com ara un batlle pro-sardinades o un monarca pro-oenegènic. Les seves vacuïtats les omplia, més que res, el Canal Carnal.

- Vaig a Canal Carnal- informaven, si és que realment calia informar.

A Can Alt, l'únic canal viable era aquell. Prou que ho sabien. De fet, no n'havien contractat cap més. L'havien farcit de gigolos i prostitutes, de monges agosarades, de reines sàdiques operades de galtes i glutis, de joves presidents llepaculs d'ancianes que pretenien anar de jovenetes amb olis afegits a l'esclexta passadeta per tal de fer-la lliscosa,...

Protagonitzaven esquetxos amb esquitxos de luxúria que delectaven la clientela qui, oh i tant, podia demanar contacte i serveis de qui els plagués que haguessin vist en aquella megapantalla arxipantalla, descomunal com els deutes d'un govern ññññññ.
Canal Carnal va guanyar el Nobel no noble d'entreteniment involutiu.

Les ments d'enginy reduït van aplaudir.

I el món, des del seu centre vital, el nucli calentó, va fer veure que no s'ad, entre d'altres, implants sexies d'una reina pebleia, una de les mes xingades a Canal Carnal degut a les escenes en què, agenollada, pidolava ser ben servida i, a més, pagant ella mercès a la fundació 'Ajuda a les Princesetes amb les Dents Grosses', una entitat d'escanyolida constitució que, vés per on, un Esperit Sant interessat protegia rere un cast teló.