Can Topazi - Per Secrets de família - Octubre 2010

Un relat de: Sergi G. Oset

Quan la nena va decidir investigar l'arbre genealògic de la família com a tesi doctoral de final de carrera, les alarmes van saltar a can Topazi.

- Ja ni ha prou!. Quan dic no, és no -. Va cridar el pare, donant un fort cop de puny sobre la taula, a l'hora de dinar.
La mare i la filla acotaven el cap sobre la sopa, sense tenir esma per replicar.
- Adámas, no cal que cridis - . Corall intentava tranquil·litzar el seu home.
- Tu no t'hi fiquis. Hi han coses que és millor no tocar -. Tot i l'evident enuig d'Adámas, el seu rostre era una mascara d'una blancor translúcida solcada per venes vermelles.
La Maragda va fer un dèbil i últim intent. - Papa, però perquè no?.
- Per què ho dic jo, i punt. Tinguem la festa en pau.
Tots tres van tornar a la sopa, ja freda, i el tema es va donar per tancat.

La Maragda però, no va aturar el seu estudi, fent viatges d'amagat a l'arxiu municipal i indagant a Internet.
I el que va descobrir la va deixar perplexa. Sí els documents eren correctes, els seus avantpassats no eren humans i els seus orígens es remuntaven segles enrere fins les ribes del riu Penner a l'Índia.
Saber-se hereva d'una raça d'homes creats a partir de diamants no era una cosa gens comuna. Però com sempre li passava a la Maragda, amb la comprensió va arribar a acceptar els fets.
Ara entenia molts dels trets que ella considerava excentricitats en la seva família.

Començant per la duresa d'Adámas, el pare. La facilitat amb que li pujava la temperatura al Safir, el germà petit quan emmalaltia, la estabilitat emocional de la seva mare, Corall, o les faccions romboïdals de la cara de tia Àgata.

Maragda s'inspeccionava davant el mirall com si es veiés per primer cop. La llum del sostre es reflectia en els seus ulls dispersant-la en mil colors. Aquells ulls pels quals tants nois sospiraven i murmuraven que estaven disposats a matar.
Va considerar des d'un nou angle, les paraules que sovint li deia la mare:
- Nena, ets una joia.

Comentaris

  • Publicació de “Secrets”[Ofensiu]

    Benvolgut relataire:
    Des de ARC estem treballant per publicar un llibre recull amb els finalistes seleccionats al “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i desitgem poder comptar amb el teu relat per la seva inclusió en aquest llibre.

    Agrairem que et posis en contacte amb l'Associació per rebre més informació per correu electrònic a: associacio.relataires@gmail.com indicant el tema: “Publicació Secrets”.

    Cordialment,
    Junta de l'ARC

  • Lliurament premis "Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO"[Ofensiu]


    Benvolgut relataire:

    Com a participant en el “Concurs ARC de Microrelats 2010. ARC A LA RÀDIO” (Secrets), i pel fet d’haver estat seleccionat en un dels tancaments mensuals, voldríem recordar-te que el lliurament de premis tindrà lloc el proper dissabte 10 de setembre de 2011, a les 7 de la tarda, a la localitat d’Argentona (Saló de Pedra, carrer Gran 61).

    En breu penjarem aquesta informació a la nostra web.

    Esperem poder comptar amb la teva assistència en aquest acte i la teva participació en la convocatòria del present curs (temàtica que anunciarem el dia del lliurament de premis).

    Cordialment,

    ARC (Associació de Relataires en Català)

  • Recordatori[Ofensiu]


    Benvolgut/da relataire:

    Recorda que, a més del Concurs ARC de Microrelats ARC A LA RÀDIO 2010, també tenim en marxa aquestes altres activitats:

    - Gimcana Virtual Literària ARC 2010: enllaç

    - Concurs ARC de Narrativa Breu 2010 "Barcelona, t'estimo": enllaç

    - Loteria de l'ARC: enllaç

    - Club de Lectura Virtual ARC: enllaç

    Participa-hi!

    Gràcies,

    ARC


  • MICRORELAT SELECCIONAT (Concurs ARC de Microrelats "ARC A LA RÀDIO" 2010)[Ofensiu]

    Enhorabona!

    El programa Històries, de Ràdio Argentona, i l'Associació de Relataires en Català (ARC) han triat el teu relat com a microrelat seleccionat del mes d'octubre de 2010.

    Gràcies per participar,

    ARC

  • molt bo i rodó[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 07-10-2010

    encantador i original Sergi, amés amés de ben escrit, començant pel títol i amb la frase final de la mare, un gir genial.
    Molta sort, o molta merda!