CAN TAIÓ. EL SOMNI CAPRICIÓS DE SANTA PERPETUA DE MOGODA. VALLÈS OCCIDENTAL

Com els seus homònims de Sabadell o de Samalús, per citar els més propers, el Castell de Can Taió és un veritable caprici de Miquel Gomis i Güell, el seu propietari, descendent d'un “indiano” de Manlleu anomenat Joan Güell, que havia adquirit la finca; el Castell s'alçava a l’època de la Renaixença, i la seva construcció es va allargar fins a 1929, enlloc trobava informació del mestre d'obres i/o arquitecte , autors del projecte.



La guia excursionista El Rodal de Sabadell (1936) escrita per Josep Rossell descriu el Castell de Can Taiò com “una construcció moderna i per bé que és un recull d’imitacions dels monuments catalans més famosos, és interessant resseguir-lo i estudiar la seva significació evocadora. La porta d’entrada és còpia fidel de la de Poblet i les muralles són fragments de la cité de Carcassona; una part lateral de l’edifici és igual a la bonica façana gòtica de la galeria de la Generalitat i algunes portalades i finestrals són reproduccions d’altres joies arquitectòniques de diferents llocs. Tot plegat és un edifici grandiós, ric en detalls i de costosa execució i molt vistós”. Aquest edifici eclèctic però inhòspit, segons sembla, només tenia una cambra de bany, i no tenia ni calefacció ni aigua calenta.



La finca sobre la qual es va construir el castell té el seu origen en el segle XVIII i tenia dues construccions, una coneguda com a casa Miró sobre la qual s’edificaria el castell i can Taió, la del masover que donaria el nom a la finca i a l’actual barri en el qual està integrada.

Durant la guerra civil va ser ocupat primer per efectius del partit independentista Estat Català que va ser desallotjat a trets pel “Batallón de la Muerte” de CNT-FAI que formava part de les milícies internacionals. A darreries del conflicte bèl·lic que es generava per la sedició dels miliars feixistes contra el govern de la II República Española, la Generalitat va estudiar la possibilitat de crear un camp de concentració entre els seus murs.

La fi de la guerra va retornar la propietat a mans dels Gomis que van vendre l’edifici a la Junta Provincial de Menores que hi va allotjar una comunitat de monges i un centre de protecció de menors, els Gomis però, vanconservar els terrenys, sobre els quals van construir als anys vuitanta la promociód’habitatges unifamiliars de Terrablanca.

A les acaballes del segon feixisme ( Dictadura de Francisco Franco ) passava a mans de la Generalitat de Catalunya, que hi mantenia fins dates recents un centre de menors immigrants.

Al Castell hi està ubicada l'escola Barcanova, un centre concertat pel Departament d'Educació que imparteix l'Educació Secundària Obligatòria Modificada per a alumnes amb necessitats educatives especials

http://www.staperpetua.cat/perfil/recursos/recursos/fitxa_coneguem_sta_perp_tua_i.pdf

La crònica es podia fer gràcies a CM62 Informàtica de Castellar del Vallès, que em deixava un ordinador de 'cortesia' , quan el meu queia en acte de servei després d'una aferrissada resistència als hackers anticatalans i antidemocràtics que l'atacaven des de l'inici quasi del procés sobiranista, entenc que bàsicament pel fet d'escriure en català i de Catalunya.

Agrairem les vostres aportacions a l'email coneixercatalunya@gmail.com