Cercador
CAN ROS DE LES OLIVES. GARRIGOLES. L’EMPORDANET. GIRONA. CATALUNYA
Un relat de: Antonio Mora VergésEm portava fins a les Olives la meva recerca dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista.
Em confirmaven que els nens anaven a l’edifici de l’actual ajuntament, al costat de l’església de Sant Vicenç, i les nenes en un altre lloc. Es va edificar una escola durant la dictadura que acull avui el local social.
Em cridava l’atenció l’esplèndida edificació de Can Ros de les Olives, construcció del segle XVIII, i casa pairal d’una de les grans famílies d’hisendats de la comarca.
Can Ros va ser bastida durant el segle XVIII (a la llinda de la finestra central de la façana principal hi ha la data del 1786).
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de grans proporcions, situat a ponent del poble de les Olives. Consta d'una cos principal i un conjunt de construccions annexes. El nucli principal té planta baixa i un pis, llevat de la part esquerra, on el desnivell del terreny genera un petit pis inferior, amb una finestra rectangular i una porta d'arc rodó. Les obertures de la façana principal, emmarcades en pedra, són allindades, llevat de la porta principal, que és d'arc carpanell. Al damunt d'aquesta porta hi ha, esculpit, l'emblema.
Catalán. De las Olivas (Girona). “Escudo concedido a don José Ros y Llogaya, natural de las Olivas, corregimiento de Gerona, por el rey Don Carlos IV en Madrid a 11 de julio de 1790. = Cortado: 1º, 8 rosas de gules hojadas de sinople, puestas 4 y 4 en palo. “º, Mantelado: 1º, azur, una villa sin murallas, de plata, sobre terraza sinople, y en ellas un haz de [...] de gules; 2º de plata, sobre terraza, al natural, un árbol de sinople, mantel de gules, un caballero montando caballo de plata, enjaezado de gules, que señala con el dedo indice hacia lo alto lleva capa de azur.” (sic) [P. Mr. Rigalt, ms.].
Catalunya té molts atractius, i certament es ha de preocupar més la ‘inèrcia perniciosa’ dels seus propis fills, que les malvestats que dia si, i dia també, es practiquen en la nostra contra, per part dels inefables ‘veïns’ .
Em confirmaven que els nens anaven a l’edifici de l’actual ajuntament, al costat de l’església de Sant Vicenç, i les nenes en un altre lloc. Es va edificar una escola durant la dictadura que acull avui el local social.
Em cridava l’atenció l’esplèndida edificació de Can Ros de les Olives, construcció del segle XVIII, i casa pairal d’una de les grans famílies d’hisendats de la comarca.
Can Ros va ser bastida durant el segle XVIII (a la llinda de la finestra central de la façana principal hi ha la data del 1786).
Patrimoni Gencat ens diu ; edifici de grans proporcions, situat a ponent del poble de les Olives. Consta d'una cos principal i un conjunt de construccions annexes. El nucli principal té planta baixa i un pis, llevat de la part esquerra, on el desnivell del terreny genera un petit pis inferior, amb una finestra rectangular i una porta d'arc rodó. Les obertures de la façana principal, emmarcades en pedra, són allindades, llevat de la porta principal, que és d'arc carpanell. Al damunt d'aquesta porta hi ha, esculpit, l'emblema.
Catalán. De las Olivas (Girona). “Escudo concedido a don José Ros y Llogaya, natural de las Olivas, corregimiento de Gerona, por el rey Don Carlos IV en Madrid a 11 de julio de 1790. = Cortado: 1º, 8 rosas de gules hojadas de sinople, puestas 4 y 4 en palo. “º, Mantelado: 1º, azur, una villa sin murallas, de plata, sobre terraza sinople, y en ellas un haz de [...] de gules; 2º de plata, sobre terraza, al natural, un árbol de sinople, mantel de gules, un caballero montando caballo de plata, enjaezado de gules, que señala con el dedo indice hacia lo alto lleva capa de azur.” (sic) [P. Mr. Rigalt, ms.].
Catalunya té molts atractius, i certament es ha de preocupar més la ‘inèrcia perniciosa’ dels seus propis fills, que les malvestats que dia si, i dia també, es practiquen en la nostra contra, per part dels inefables ‘veïns’ .
l´Autor
6913 Relats
1201 Comentaris
5423508 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com
Últims relats de l'autor
- Meigas habelas, hainas
- LES DADES DELS PACIENTS DE LA SEGURETAT SOCIAL SON CONFIDENCIALS?
- PONT DE BOLASSELL. BEGET. CAMPRODON, LA GARROTXA SOBIRANA/ EL RIPOLLÈS
- REPARTIR-SE EL PASTÍS
- MOLI DE QUEROL. CASTELLAR DE LA RIBERA. EL SOLSONÈS
- CAPELLA DE SANT JOSEP DEL COL·LEGI COR IMMACULAT DE MARIA. SENTMENAT. VALLÈS OCCIDENTAL
- LOBBYS
- IN MEMORIAM DE LES CASES VALENCIANES DE L’HERMENEGILD MIRALLES ÀNGLÈS. SARRIÀ. LA BARCELONA QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ.
- LA PLAÇA DE BANYOLES QUE RETRATAVA L’ANY 1912 EL JOSEP SALVANY BLANCH. EL PLA DE L’ESTANY
- Diumenge 25.2.2024, Passada en record i memòria de sant Antoni Abat
- TENIU DADES DE L’ADVOCACIÓ QUE TÉ/TENIA LA CAPELLA DE LA RICARDA. EL PRAT DE LLOBREGAT.
- CAN BARRAU I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA A LA SAGRADA FAMILIA. TIANA. EL MARESME
- IN MEMORIAM. CAN ALÒS. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT QUE EL TEMPS S’ENDUGUÉ
- PARLEM D’AIGUA.ALGUNES REFLEXIONS
- EL CASTELL DELS MARQUESOS DE SANTA MARIA DE BARBERÀ A RUBÍ. EL VALLÈS OCCIDENTAL.