CAN PLANAS O CAN FIGUERES, TIANA. EL MARESME. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
http://lamallerenga-tiana.blogspot.com/2012/08/

A Tiana hi ha dos edificis coneguts com Can Moncanut, una a la Riera de Tiana, 117, i l’altra coneguda també però, com Planas o Can Figueres al carrer Isaac Albéniz, 4 de Tiana a la comarca del Maresme, d'aquesta segona ens diu Patrimoni Gencat ; Edifici civil de planta rectangular, formada per uns baixos, un pis, un soterrani i un terrat. L'entrada al recinte enjardinat no coincideix amb el costat de la façana principal sinó amb el mur lateral que destaca per la seva torreta de planta quadrada situada al bell mig.



Fotografia. Mario Martinez Arrabal

El cos format per la planta baixa està decorat amb línies horitzontals gravades a l'arrebossat i que en el pis superior queden reduïdes a uns ficticis carreus angulars.

El coronament de la façana està decorat amb elements vegetals i florals estilitzats, amb tons de verd i que a la part central trenca la línia de la cornisa.

Hi ha un terrat transitable.

Degut a la funció d'escola se li ha obert una nova porta davant de la façana principal que dóna directament al carrer.

El coronament superior de l'edifici fa que es modifiqui l'aspecte clàssic del conjunt. Sobre la façana lateral esquerra hi ha esgrafiada la data de 1911, any en que fou construït l'edifici.



Fotografia. Rosa Maria Andres Blanch. Any 1985

Situat dalt del pilar que flanqueja l'entrada principal de l'edifici i havia - potser encara existeix - un fanal que retratava la Rosa Maria Andres Blanch, l’any 1985. La seva estructura estava realitzada amb ferro colat i presentava una forma pràcticament cilíndrica, coberta per una petita teuladeta circular. Destacav per la seva decoració de tipus vegetal i l'ús de les línies sinuoses, com en el cas dels reganyols que serveixen de suports, així com pels vitralls que el tanquen, amb motius florals i vidres de colors emplomats, típics de l'estil modernista.

Josep Maria Toffoli i Carbonell, Em comentava que a ; http://lamallerenga-tiana.blogspot.com/2012/08/ , s’explica la història de la casa :

Evaldo Planas, l’any 1911, va refer la paret de tancament del seu terreny i també va fer obres de reforma de l’edifici que havia començat a edificar el Sr. Rovira. Les obres van ser dirigides per l’arquitecte i urbanista Guillem Busquets i Vautravers (Barcelona, 1877 - Barcelona, 1 de febrer de 1955[1]), que fou un estret col•laborador de Josep Puig i Cadafalch i des de 1914 fou arquitecte municipal de Barcelona

Amb la reforma, l’edifici estilísticament pot inscriure’s dins el vessant del modernisme més relacionat amb el secessionisme vienès, molt evident en la composició i ornamentació del coronament.



https://ca.wikipedia.org/wiki/Guillem_Busquets_i_Vautravers

Dues coses destacaven en la nova tanca que se havia construït. En una cantonada, la del carrer Albèniz amb el carrer Anselm Clapés es va construir una glorieta amb un interessant fanal de ferro i vidres policroms de estil modernista.

Evaldo Planas i Oliver, casat amb Carme Mestres, era empresari i membre de la junta directiva del Foment del Treball Nacional.

La filla d’Evaldo Planas, Pepita Planas i Mestres, es va casar amb el fill de Domingo Moncanut, Alfons Moncanut i Geli. Tant Planas com Moncanut eran tots dos estiuejants i socis fundadors del Casino de Tiana, i per aquesta raó aquest edifici residencial d’estil modernista es conegut també com Can Moncanut-Planes. Morts el Sr. Planas, la seva dona i el seu fill Julià, el matrimoni Moncanut i Planas heretà l’edifici.

La casa es confiscada per les autoritats sorgides desprès de la victòria dels sedició feixistes contra el regim LEGÍTIM de la II REPÚBLICA, quan es retornar al propietaris s’enderroca la glorieta i el fanal es guardat, anys després, en el soterrani.

Durant uns anys esdevindrà la casa de estiu dels propietaris, després està uns anys en lloguer i també va ser durant diferents anys escola. Una nova normativa va impedir que l’edifici continués com escola i els propietaris van tornar a residir a la vivenda. Van restaurar el fanal reposant els vidres trencats i el fanal va ser col•locat al seu emplaçament actual

Finalment la fillola dels Srs Montcanut Josefa Mestres i el seu marit Jordi Figueres, van heretar l’edifici al morir-se Alfons Moncanut fa ara cinquanta anys (l’any 1962), vuit anys desprès de la mort de la seva dona Pepita Planas.

Ara, als cent anys de la seva instal•lació, el fanal modernista de ferro i vidres policroms se ha connectat a la xarxa de l’enllumenat públic. Amb aquesta iniciativa, aquest fanal amb cent anys d’existència i que forma part del paisatge urbanístic de la nostra vila, el podrem gaudir tots els tianencs donant llum totes les nits de l’any.

Josep Maria Toffoli i Carbonell.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6142 Relats

648 Comentaris

3864580 Lectures

Valoració de l'autor: 9.52

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com