CAN FALGUERA DE PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS. CATALUNYA

Un relat de: Antonio Mora Vergés
M’arribava fins a Palau Solità i Plegamans, per retratar Can Falguera; l’any 1920, moment en el que Josep Maria Falguera Sivilla – hom pensa que comptava també amb la col•laboració del seu germà Antoni - reforma la façana del mas familiar, afegint-hi elements modernistes i noucentistes, i l'escut nobiliari de la família, la població tenia un cens de 1.152 veins. Palau, era aleshores gràcies al recorregut del Carrilet, un lloc d’estiueig per les famílies barcelonines benestants.



La fàbrica de la casa evoca més un edifici ‘noble', que un mas agrícola; l’edifici principal és de planta quadrangular amb planta baixa, pis i golfes, portal adovellat i la típica teulada de teules àrabs a dues aigües, amb carener perpendicular a la façana.

Conserva finestrals gòtics, de tipus conopial o amb intradossos lobulats, del segle XIV o XV.

Els annexos de diferents èpoques, i amb funcions ara in identificables, desllueixen un xic, l’aire ‘Walt Disney’ de la darrera i recent reforma.



Aquesta família ha tingut la llarg dels segles l’habilitat de ‘caure sempre drets’, que és una particular manifestació de la fortuna associada a la intel•ligència.

Trobava un Bartomeu Falguera, que arriba a Sant Feliu procedent de Palau de Plegamans.

La crònica diu : Fidel a la monarquia hispànica en els moments de les grans crisis del segle XVII, la guerra dels Segadors i la revolta dels Barretines, rebria en premi el títol de cavaller honrat. Hi ha un Palau Falguera com equipament municipal.

També a Tossa hi ha una Casa Falguera que és avui la seu del Museu.

Del cognom FALGUERA trobava :



Catalán. De oro, sobre terraza, tres plantas de helecho, todo de sinople, en jefe tres abejas, de azur. “Familia orihunda de Plegamans, domiciliada en Barcelona.” [P. Costa, ms].

Catalán. De Plegamans. De oro, con tres matas de helecho, de sinople, terradas de lo mismo y surmontadas de tres abejas de su color natural. [F. Domènech i R.] [Fr. X. de Garma] [A. G. Carraffa].

Catalán. De St. Feliu de Llobregat. De ... tres plantas de helecho de .., surmontada cada una de una abeja de ... Piedra armera en el palacio de los Falguera en St. Feliu de Llobregat. [Arx. del autor].

A l’entrada de la wikipedia de l’Antoni Falguera i Sivilla, hi ha un comentari relatiu als dies foscos del genocidi contra Catalunya, que lògicament no trobem a la seva biografia on diu : Antoni de Falguera va morir l’any 1947 a causad’una paràlisi progressiva.

Si ell, com molts altres, va patir com a conseqüència del ALZAMIENTO contra la República, imagineu-vos el terrible dany que des del PP, i abans des del PSOE, s’ha fet i es fa als ciutadans.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Antonio Mora Vergés

Antonio Mora Vergés

6907 Relats

1200 Comentaris

5407249 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Antonio Mora Vergés, l'Argentera 1951, col·laborador del setmanari La Forja de Castellar del Vallès, Nova Tarrega, de Tàrrega , Diari de Sabadell, La Tosca de Moià, El Balcó de Montserrat de Vacarisses.
Editor del blog :
coneixercatalunya.blogspot.com ,
col·laborador de les pàgines web www.guimera.info, i els diàris digitals de : www.moianes.net
http://www.naciodigital.cat/manresainfo/
http://www.naciodigital.cat/llusanes/
http://www.naciodigital.cat/elripolles/
http://www.baixllobregatdigital.cat/
e.mail mora.a@guimera.info
e.mail amora@moianes.net
email guimera.mora@gmail.com