Camuflada dins la fosca

Aquesta nit la ploguda,
camuflada dins la fosca,
m'ha vingut a desvetllar
quan jo ja em lliurava als somnis.

Entremaliada, primer,
em repicava al balcó
esquitxant a les baranes
tot tocant el xilofon,
marxant després de puntetes…

De sobte s'ha anat embravint,
no podent-se contenir,
i ha mostrat la seva força
fent caure núvols sencers.

Les cascades sorolloses
d'aigües banyades de negre
han despertat la ciutat
esclafant-se contra el terra
i trencant-se en mil bocins…

Sonaven tambors de guerra
tot desfilant pels carrers,
mentre creixien al cel
les arrels de les llampades
que s'enganxaven al terra
i la feien sacsejar
volent despertar el dia.

I a poc a poc la tempesta
ha expremut la nuvolada
fent caure les escorraines
i a compàs lent anunciava
la seva triomfal retirada.

I jo, al llit arraulit,
acotxat amb l'enyorança
he restat quiet i abatut
i amb l'ànima ben xopada
he quedat tot ensonyat…