Campanes absents

Un relat de: kleine-trabant
El silenci omple la nit de novembre,
quan Venus s’encén
els ocells obliden cantar.
Descalç, l’oblivió passeja entre ombres,
i mentre els estels treuen el nas a la cantonada
l’heura avança més que els dies,
s’abraça a pedres i desolació.
Sota la bardissa,
cau de consol estèril.
Ningú recorda?.
Les estacions passen,
amiga meva,
les esperances s’esvaneixen,
el temps tot ho devora.

Al cel obscur s’alça el campanar,
llepa les estrelles i les pròpies ferides,
li veig la cicatriu, terrible,
en brolla un dolor somort, etern.
De les campanes absents,
com queixal arrencat,
en dessagnen muts repics del passat,
en vessa la més gran de les buidors.

Dins la llar, tímides,
les parets mostren la seva nuesa.
Orfes del teulat protector, d’un aixopluc,
es deixen acaronar, desolades,
per la llum d’una lluna plena
avui càlida com la d’una espelma,
com la teva veu.

Per les profundes esquerdes d’aquests murs
s’escola l’enyorança,
són avencs on s’hi enfonsa la memòria.
Pels forats de les finestres,
una brisa gèlida, esmolada,
s’endú els records i esborra els noms.
Queda el silenci.

Quan nit i albada es fonen,
quan les ombres desapareixen,
quan ja s’intueix el roig a l’horitzó
i els colors tornen al món,
quan la solitud em pessiga ja massa fort,
Selma, amb ulls comatosos,
contempla, qui sap,
el que potser serà l’últim cel.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de kleine-trabant

kleine-trabant

7 Relats

13 Comentaris

1582 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
http://kleine-trabant.blogspot.com.es/