Campanades a morts

Un relat de: elisheba

Repic a deshora
que roba silencis
al son del matí.

I tot s'impregna de sordidesa.

El cant dels ocells
acarona les notes
i dicta el compàs.

Que n'és d'ensordidor aquest so de metall!

Tot resta aturat
davant la proclama
que albira un enyor:


Esguardant embadocat, l'infant.

Burleta distància del jove.

Altivesa esglaiada de l'home.


Al poble és present
el cruixit de la vida
quan toquen a morts.

Matí de diumenge, matí de tristors.


Ai! desvalgut astorament d'un vell que capcinejant dèbilment i fitant-se les mans solcades de temps i de vida, trist, miserable i enrabiat, es precipitarà pregonament a sí mateix,

i deixarà anar un lament.



Silenci.



Matí de diumenge, matí de tristors,
repic de campanes,
repic de dolors.



Comentaris

  • és el primer que et llegeixo[Ofensiu]
    ANEROL | 27-07-2007 | Valoració: 10

    i m'ha agradat. Veig que fa temps que no escrius

  • Elisenda!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 28-01-2007 | Valoració: 10

    Gràcies pel teu comentari i a veure quan ens brindes alguna coseta nova (ja no pel currículum que defineix tan bé la Nobel Wislawa Szymborska, sinó per trobar-hi la calidesa i l'exactitud de les paraules que defineixen la teva poesia)

    La primera estrofa ja somou una esgarrifança, que adquireix duresa amb el mort "sordidesa" que culmina el vers següent. A aquesta fredor inhòspita, li confereixes un dramatisme especial amb el cant dels ocells... Si no fos per la tristor del poema, et diria que és bellíssim, aquest detall. Tot ell, insisteixo, és un poema trist, melangiós, dur. Però detalls com el dels ocells fan que no sigui un poema fred. És un poema d'enyor.

    Aplaudeixo especialment els versos:

    "Esguardant embadocat, l'infant."

    Aprèn. Per ell, tot això és novetat. Entra en contacte amb... bé, no sé si podria o hauria de dir tan a la lleugera "mort", però sí que entra en contacte amb el vincle que manté l'ésser humà vers la mort.

    "Burleta distància del jove."

    Si és que hi pensa, és clar, hehe!

    "Altivesa esglaiada de l'home."

    Molt bo. Una gradació brillant. A més edat, més proximitat a la mort, més vivor del temor vers allò desconegut.

    La prosa poètica que fa referència al vell és bellíssima! Potser tres adverbis del "-ment" tan junts es podrien haver evitat, però vaja, això ja és per ser perepunyetes!

    Els silencis allargats cap al final són d'allò més oportuns per acabar el poema amb la reflexió, en silenci, que el missatge transmès mereix. Gràcies per la maduresa i saviesa sensacionals que desprenen aquestes línies! I per la bellesa a través de la qual ens mostres el missatge!

    Espero noves obres teves!!!

    Una forta abraçada!!!

    Vicenç

  • M'ha sorprès...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 04-04-2006

    gratament llegir-te. Tot un plaer, no en tinc cap dubte. Continuaré seguint-te, que la cosa promet!

    Una abraçada!

    Sol_ixent

  • Fantàstic[Ofensiu]
    jordiclusella | 18-12-2005 | Valoració: 10

    Fantàstic per l'estructura, pel que dius, per com ho dius...
    Sense ser massa trista ni tampoc massa innocent. Co-llo-nut!
    Felicitats per aquest poema

  • AtzaVaRa | 09-11-2005 | Valoració: 10

    Aquest poema ja l'havia llegit fa temps, però ara que me l'he tornat a llegir, m'ha fet pensar, m'ha fet sentir i també m'ha fet recordar. Imagino el poble convertit en una bombolla mentre repiquen les campanes i ressona dins els cors de cadascú. A cada genereació li toca una manera diferent de sentir les coses. M'ha agradat molt, elisheba. A veure quan ens veiem!
    Una súper abraçada,
    AtzaVaRa

  • Hola elisheba![Ofensiu]
    ROSASP | 04-09-2005

    Aquest so greu, lent i punyent de les campanes que toquen a morts, arriba molt endins. Moltes sensacions es barregen amb aquell lament que s'escampa amb el vent.
    Ens has portat imatges plenes de vida que escolten la veu imparable, freda i misteriosa de la mort...

    Molt ben aconseguit!

    Petons!

  • en veu baixa | 04-09-2005

    Ben portat, el poema.

    M'ha rosegat per dintre. Supose que m'ha
    passat talment com em passa quan toquen a morts les campanes del meu poble.

    Enhorabona!

  • la batuta [Ofensiu]
    Gica Casamare | 02-09-2005 | Valoració: 10

    M'ha encantat, sobretot els canvis de ritme que et donen la total batuta, a tu autora, de la lectura del lector, jo.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

elisheba

7 Relats

47 Comentaris

18703 Lectures

Valoració de l'autor: 9.44

Biografia:
ESCRIURE UN CURRÍCULUM


Què cal fer?
Cal omplir una instància,
i, a la instància, afegir-hi un currículum.

Sense tenir en compte la durada de la vida,
el currículum convindrà que sigui breu.

Cal tenir present la brevetat i la tria dels fets.
La conversió dels paisatges en adreces
i dels records volubles en dates immutables.

De tots els amors basta el de casats,
i dels fills, solament els legítims.

Importa més qui et coneix que a qui coneixes.
De viatges, només si són a l'estranger.
La pertinença "a què",
però sense dir-ne el "perquè".
Els guardons, sense explicar-ne els motius.

Escriu com si mai no haguessis
parlat amb tu mateix,
i t'haguessis vist de lluny, passant pel carrer.

Omet amb un silenci els gossos, els gats, els ocells, les antigalles entranyables, els amics i els somnis.

Compta més el preu que la vàlua
i més el títol que el contingut.
Compta més el número de la sabata
que cap on va quell a qui segueixes.
Posa-hi una foto amb l'orella descoberta.
L'important és la forma, no pas allò que sent.
I què sent?
El soroll de les màquines que esmicolen el paper.




(De l'antologia "Vista amb un gra de sorra", de Wislawa Szymborska)