Camins...

D'aquests camins no es poden seguir per culpa de l'estupidesa dels homes, de la maldat, del pur interés material..., perquè estan assedegats de poder al preu que sigui -lamentablement això ho veiem cada dia...-. L'esperança és la flor del dia a dia... Ptaim un individualisme exagerat i un "aborregament col·lectiu" més exagerat encara. Tan de bo poguem seguir els seus Camins...

Benvolguda Nonna-Carme, els seus comentaris sempre són com una benedicció del cel, i sense creu... No crec ser-ne mereixedor ni jo ni els meus poemes, que són modestos, això sí, estan escrits amb el cor. Gràcies.

Una abraçada sincera.
onatge

Com diu l'Aurora: "És el tipus de poema que a mi m'agrada composar"

Ens parles d'uns camins utòpics que molts desitjaríem que es convertissin en realitat.

Felicitats pel poema!

Núria

Què puc dir d'aquest poema? És bell, delicat, harmoniós, rítmic, expressa sentiments i emocions. El trobo precios, ara mateix me'l poso a relat favorit, per llegir-lo sempre que necessiti recarregaar les batèries.
Cendra de flor

Què puc dir d'aquest poema? És bell, delicat, harmoniós, rítmic, expressa sentiments i emocions. El trobo precios, ara mateix me'l poso a relat favorit, per llegir-lo sempre que necessiti recarregaar les batèries.
Cendra de flor

M'agrada molt com escrius, enhorabona.

Paraules delicioses per fer més amè el trepitjar pels camins de la vida.

Nat.

Molt bons els camins que recorren els nostres peus, si ens ajuden a tirar endavant!
Molt bones cadascuna de les edats que ens omplen d'experiències!

M'han agradat molt els teus versos!

ens fan sentir en un principi l´enyorança de la infantesa i joventut, èpoques que generalment recordem amb gran il.lusió, però quan dius:
" les nits s´allarguen, la tardor avança,
pau i tendresa, el meu delit"
ens fas reconèixer també aquests sentiments dins del cor.

Una cordial abraçada

Pilar

No entenc que hi hagi persones que disfrutin fent aquestes bajenades.

volia dir que ja m'he decidit, i no " m'he obert una altre conta".

Nona, sóc la Marta,
ja m'he obert una conta,
aniré publicant poesies
tot i que em fa una mica de vergonya
ja que no l'hi arriben ni a la
sola de les sabates a les
teves!

Aquest poema es molt maco!!!
T'estimo molt!

És el tipus de poema que a mi m'agrada composar: treballat, rimat (no és que sigui imprescindible), amb paraules escollides i que tinguin sentit. Amb una paraula, amb talent , que és el que tu tens i que ofereixes als lectors a qui ens agraden els poemes.
L'enhorebona i molts petons

Caminar amb fils d'esperança.
Del teu Relat... "fils invisibles, amb esperança, trenen l'albada d'un jorn millor".
M'ha enriquit molt.

.... o autovies, caminois o carreteres, marxem, fem via! Sempre endavant, malgrat els entrebancs.
Commovedor poema que ens transllada a la infància, allà als temps on començàvem a caminar. I més entre línies, a tota la nostra vida.
Salut i rebolica!

Tant de bo aquest camins que tu qualifiques d'utòpis, fossin a l'abast de tothom. Tant de bo tots els infants fossin desconeixedors dels ressons de les bombes. Tant de bo els recursos de planeta fossin distribuits, de tal manera que no morís ningú d'inanició. En tot cas, els camins que assenyales tenen la bellesa d'una pau que desitjariem per tots.
Volia resaltar també el ritme del poema, que des del meu punt de vista, és un valor afegit.
Una abraçada

Has fet un preciós poema, on jo entenc que reflexes els camins per la vida. Camins, que per la teva descripció, són dolços i agradables de pasetjar.

Una forta abraçada

M'he passejat pels camins del teu poema.
No estic especialment dotat per a captar la poesia -ho he dit mantes vegades-, però aquests camins m'han tocat… He de caminar més pels teus escrits…
- Joan -

Aquests "Camins" són una mostra més del teu exquisit talent poètic. Saps combinar el to just, els mots adients i el ritme perfecte. Què més necessita el lector? En el meu cas et diria que no paris, Nonna_Carme.
Rep una forta abraçada.
Mercè

Ja sé que a tu no t'agrada però el teu mèrit personal t'ha portat a ser on ets. Estic molt satisfet perqué t'ho mareixes.

Una forta encaixada plena de goig. Ja saps que no faig comèdia. Joan.

farcida de nostàlgia i d'esperança.
Et segueixo llegint.
Ramon

El teu nou brot de vida, conreat amb lletres i paraules, ha nascut i has tornat a oferir-nos un dels teus meravellosos poemes. Espero que segueixis la ruta de molts més camins. Felicitats!

Salut i records
Ullsblaus1

con preciós seria que tots els camins ens portessin al paradís del somriure infantil. Al fresc, verge i blanc cim de la feliç innocència. Que bonic seria que tots els humans fossin bressolats per la dolçor melosa d'un núvol blanc. Com tots els teus poemes una preciosa creació literària.
Amb la meva admiració

J. Lluís

Camins, per terra i aire,
entre aromes i flors,
o entre fang i ombres .
però avançant ...

amb paisatges sempre diferents,
i amb companys de viatge nous,
que pugen i baixen en cada estació.

i com mes variat el camí
mes aprens de la vida.

Avet.

M'has portat de retorn a la infantessa, racó a recer de les tempestes, per on fas un dolç recorregut.
Hem anat de braçat contemplant la joventut, temps decisiu, que travesses plena de joia.
La maduresa arriba i llavors l'itinerari s'omple de viaranys diversos, que contemples amb serenitat.

Des d'autopistes fins a tresqueres, amb senderons estrets a banda i banda i promeses de pistes d'enlairament de tant en tant, la vida és camí:
rutes que proposen viatges, mapes que provoquen retorns, dreceres pels que són en trànsit, vies exclusivament utilitàries, sendes plenes d'encís...
Tant de bo les utopies i les bones persones ens acompanyin al llarg del trajecte!

T'envio una abraçada viatgera, confiant que travessi distàncies, boires i turmentes i arribi fins a tu en perfecte estat de calidesa... la tens?
Unaquimera

Nostàlgia per la infantesa dolça, suau i flonja.
En el teu cas ho devia de ser perquè la descripció és perfecta.
Molts petons i a resseguir més camins...!

Com t'envejo les metàfores i les paraules escaients que sap posar al lloc adequat i amb la sensibilitat d'una gran escriptora Felicitats

Com vius la segona joventut i ens la fas viure amb la tendresa d'una poetesa consagrada i sensible.
Feia dies que el teu retorn em mantenia l'ànima en suspens, pensant si no et senties bé tant fisica com anímicament. Per sort podem tornar a gaudir de la teva saveisa. Gràcies, Carme.

que descriuen la maduresa de la vida, els diferents camins que s´han recorregut amb amor i els que esperem encetar encara acaronats també d´estimació.

M´ha plagut molt que em diguessis que sempre em llegeixes, i també és una gran satisfacció que em comentis.Fins aviat?

Una càlida abraçada

Pilar