Camins.

Hi ha dies que tot sembla fosc.

La guitarra a la mà, com sempre, fa que t'anadonis que estàs trista.

Els acords sonen llargs i feixucs.

La melodía lleu i lenta.

Te'n vas a dormir.

La lluna et canta un cançó perquè et sentis més afortunada, perquè de fet, ho ets.

Un viatge en tren, sense direcció ni equipatge.

Només aquella persona, que mentre tu et fas la despistada, t'esta mirant amb ulls d'enamorat.

Ja no mires enrere i el passat a deixat de fer-te mal.

Sembla que els teus peus no toquin el terra i ensopegues amb els núvols que t'estiran cap al cel.

Ja no hi ha camins, ja no hi ha dreceres, només la mà de qui t'ha esperat sempre.

Sents com van passant els dies i ell sempre està a l'altre cantó.

Ja no hi ha pors ni plors, el camí s'ha fet molt més llarg.

Res et podrà aturar per continuar endavant.