Camins verges

Un relat de: Eponine7
Camino lentament, sotjant a través de la fosca, per por d’ensopegar.
Ha estat llarg el trajecte.
Em couen les sabates i em bull per dintre un desig innocent.
L’albada ja s’acosta, agafada de la teva mà.
Les llàgrimes d’altres temps treuen el cap: la nit ha estat llarga.
Les entranyes se’m desboquen amb la teva abraçada.
Cent cavalls salvatges obren corriols per zones encara verges.
I ens mostren la drecera de l’amor més profund.

09/06/2004

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer