Camins que s'uneixen XVIII

En Sacta observava com les flames acabaven de cremar la roba que hi havia llençat.
-No sé perquè fas això. - va xiuxiuejar la Ray darrere seu.
-No vull que cada vegada que duguis aquesta roba em recordis que has mort a algú.
-Això és precisament el que no entenc, tu has mort a molta gent.
-Mai t'has queixat d'això.
-No em molesta. - la Ray va creuar els braços davant el pit. - I no entenc perquè t'ha de molestar a tu.
-Coneixia a en Mac. - es va girar per mirar-la als ulls. - I tu també, era el teu millor amic, no?
Ella va encongir les espatlles.
-Matar o morir. - va dir simplement.
-Ja. - va agafar una galleda d'aigua i va llençar-la contra el foc per apagar-lo de cop.
La Ray va mig aclucar els ulls.
-No em retrauràs el que he fet, no?
-M'agradaria fer-ho, el problema és que tinc totes les de perdre.
Ella va assentir lleument. En Sacta va deixar anar un sospir i després va fer un mig somriure.
-Almenys no he d'anar a venjar la teva mort.
-I no ho hauràs de fer mai.
-D'això no en pots estar segura.
-Sacta, escolta'm, mai hauràs de venjar la meva mort, mai, em sents? Ni tan sols quan algú m'hagi matat.
-No tinc dret a venjar-te?
-No.
-Puc saber per què?
-No.
Ell va creuar els braços davant el pit i la va mirar interrogatiu.
-Per què, Ray?
-Perquè m'ho mereixeria.
-No diguis bestieses!
La Ray amb dues passes ràpides es va plantar davant en Sacta i va acostar la seva cara a la d'ell.
-He traït al meu pare, he mort al meu millor amic i m'he enamorat de l'home que havia de matar. Ara digues que no m'ho mereixeria.
-Et creus massa important. Saps quantes coses he fet jo?
Ella es va apartar de sobte.
-No comencis amb les teves guerres.
-No m'ho pots negar, Ray, en una sola guerra he mort el doble que tu.
-No és el mateix, no els coneixies.
-Cert, però en aquest cas potser estem igualats.
La Ray es va passar la mà pels cabells i va deixar anar un sospir.
-Sacta, estava pensant...
-Si?
-Els remordiments m'estan matant per dins.
-T'entenc.
-Com ho atures, tu?
-Visc amb això des de fa molt temps, amor, va ser el motiu principal de marxar.
-No puc fer-hi res?
En Sacta la va abraçar.
-Ho sento. - li va xiuxiuejar a l'orella. - Ho sento molt.

..........................................................

-Sacta. - la Ray va recolzar el cap en l'espatlla d'ell.
-Digues.
-Demà marxaré.
En Sacta no va semblar sorprès per la notícia.
-A on? - va preguntar a poc a poc, encara que ja tenia una idea aproximada del lloc.
-A veure al meu pare.
-Saps que et matarà, oi?
-No n'estic segura.
Ell va observar-la de reüll i va passar-li el braç per sobre les espatlles.
-Jo sí que n'estic. - va deixar anar un sospir. - Però digui el que digui hi aniràs igualment.
-Exacte.
-Vindré amb tu.
-No pots.
-Vindré amb tu. - va repetir.
-No, Sacta, sense tu encara tinc una oportunitat de que m'escolti. - va parlar ella suplicant. - En canvi, amb tu, només hi haurà sang i guerra.
-Doncs només tens dues opcions: quedar-te o anar-hi amb mi. - va respondre ell tallant.
La Ray va deixar anar un sospir exasperat.
-Deixa que ho pensi, d'acord?