Camino sense parar...

aquesta absència de límits, d'horitzons que no manen cap fi ni cap aturada. També m'has transmès aquella sensació d'immensa satisfacció quan vas arribant al cim d'un muntanya, i panteixes, cansat, feliç, i tens aquella llibertat, tan nova, tan fresca, una olor molt neta, i de molsa, i de bosc. és indescriptible. Uau, m'ha encomanat una esperança que des de feia temps no sentia, una alegria estranya que em fa enyorar una mica el passat. moltes moltes gràcies per aquest poema! t'ho dic amb la mà al cor.

Petons,
Lady Shalott

trobar la manera d'allunyar-nos de tot allò que ens marceix i trobar l'alçada necessària per després poder baixar de nou amb l'ànima sanada. M'ha semblat que el teu personatge ho ha sabut fer meravellosament bé.
Una abraçada

Bona declaració de principis, d'estil, de gustos!
M'ha encantat una frase que he trobat i que m'ha resultat sorprenent i molt gràfica: "M'agrada tant gratar la panxa del núvols!". Deliciosa!

Hi ha una altra que puc fer meva i me la faig, amb el teu permís: "Soc pelegrí i esclau del meu neguit, que no em dona treva, i em segueix allà on vaig, i em demana que no pari , que continuï ... hi ha tant de mon per descobrir !!"
Per això tu camines amunt, amunt, i jo... ballo, amb diferent pas segons la música que sento, per aquí, per allà, per camins coneguts i també per llocs ben llunyans,...

T'envio una abraçada viatgera que comfio et trobarà sense problemes,
Unaquimera

A vegades poc a poc els petits passos ens porta'n a emprendre grans camins dels que no cal tornar ni donar marxa enrere perquè arribem al lloc on ens pertany, aquell lloc on sempre em volgut estar.

Si, Avet, t'entenc perque tinc aquest neguit, aquesta sensació de que si m'aturo... em moro.
Per això anem per la vida amb aquest desfici, amb aquesta manera de fer que ens fa dormir poc i continuar, com si no ens poguesim aturar.
Potser que ens fem un replantejament, no?