Camino Fent Petons pels Racons que tu Abandones.....

Un relat de: Gerard Péreulària

Perdut en el meu món que era teu...

Et vaig cercant arreu entra totes les persones..

Cada pas, cada segon....quan una música em ressona

Camino fent petons pels racons que tu abandones....

Però ara sé que he d'escampar un altre camí....

Els elements es dispersen
en un mar anomenat Dubte
com mercuri que vessa
d'un termòmetre...corrupte


Perdut.... en uns instant
tos els instants són perduts....
perdut sóc jo....
a punt d'esclatar en un plor
com tro caient lent
sobre la teva pell.....
jo sóc perdut....en un record
dut per mi.....sota un llençol
sóc vençut enmig d'un borrissol tendre...
..aixopluc del meu...dol
i no vull clemència... d'un passat
car no entenc el món, ja sense tu
i només en sé usar el que em vas donar
els teus mots....
se'm repeteixen orelles endins



Podria viure d'una altra manera els record q tinc de tu
puc sé més o menys..
enrevessat un nus a la gola i dir-te adéu em costa
i el cor s'arrufa i amb esforç o amb mandra...
jo sento i visc..però..sentint-me lliure....
.el que encara sent la fura roja que em belluga al pit.....
ara de nou al escriure.....


(Escriuré per sentir-me lliure...versos que són regals perduts per tu)

pensa------>Gerard Péreulària 4 d'octubre del MMVIII

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Gerard Péreulària

Gerard Péreulària

39 Relats

25 Comentaris

25461 Lectures

Valoració de l'autor: 8.82

Biografia:
Relats publicats: 75
antic Llancerfort
Biografia
Vaig néixer un 20 d'octubre a Barcelona. Sóc de Sants català i de la ceba ( o de la crosta he he he ) Em defineixo com a neo-romàntic. Sóc de sentiments ferms malgrat la meva poca orientació el meu món és a la lluna. Car llunàtic sóc en l'amor i la fe. Estimo amb un cor de filferros i cotó fluix. Visc perdut en varies dimensions perdudes entre versos...Llegeix-me Descobreix-me

Amb la llança clavada dels sentiments
anem vivint l'esperança que és l'amor l'únic camí. Quan comença la Lluita neix la Llibertat.