Camino entre la gent i...

Quan em fan una selfie de ben a la vora se'm veuen totes...! Són producte de viure, de riure i de plorar.Son part de mi i de la meva vida.

Gràcies NADINE per les teves paraules i m’agrada que et ressonin. Ens continuem llegint.

Una abraçada i cuida’t molt.

En general el món està perdut en què cadascú té la seua vida i la seua idea, i cadascú va a la seua.
Bo, hi ha molts que s'alegren de la vida i tenen entusiasme i altres no. Tenen tristesa, deseperança. Hi ha de tot...
Les meues arrugues en aquesta vida, si et puntualitzara un poc, et comente, que s'han fet molt profundes. A penes ix de casa i em passe la vida fent de tot, tan llegint, com compondre relats i poemes. A mi, m'ha passat de tot en la vida i l'últim bac, que no se m'oblidarà és tan profund que és per a desesperar-se, perquè un tan (mala persona) (hipócrita) d'aquí del meu poble, m'ha invertit la vida i tinc una vida de desesperança.
Estic ja fa sis anys pagant un prèstc hipotecari i a poc a poc ho acabaré, que aquest individu m'ha empaquetat firmant jo i la meua dona. El qual ens va enganyar.
I la meua dona està molt deprimida i jo també. Bé, no et conte més. El tal "mala persona" ara està en la càrcer uns quants anys més. Sí, jo vaig pel carrer a fer algunes coses i comprar i res més. Salude alguns coneguts això està clar, però els que són bones persones de tota la vida.
No et canse més...
Salutacions.

Veig que anem pensant el mateix.
Ho espresses de forma suau, però contundent!
Les meves arrugues, les porto per haver viscut intensament!
No les esborraria per res del món! Què em quedaria llavors?
Agraidissima! Per fer- me sentir viva!
Una abraçada!
Un plaer!!

Aprofito que t'he trobat per ser la primera en comentar-te.
Primer de tot gràcies pels teus amables comentaris a alguns dels meus relats. Un plaer! I volía dir-te que m'agraden les teves reflexions en aquest primer relat que t'has decidit a publicar. No defalleixis. Endavant, que tens fusta!

Respecte a la teva pregunta fina: les meves arrugues són producte dels somriures quan em sento feliç, també m'acompanyen altres producte de la introspecció... sóc molt reflexiva en molts temes, m'agrada veure la vida sota el prisma crític. No sóc gaire conformista però sí que se acceptar situacions que sé que no està al meu abast modificar... com per exemple, aquesta situació de confinament.

Et desitjo molta sort i ens seguim llegint i comentant! Una salutació molt cordial!
Romy Ros.-