Cercador

Llista categories

Caminava i plovia

Un relat de: Biel Cadilla Falcó

Ell també jugava a aquell joc i no li importava gens. Mai no havia estat gens comunicatiu ni extravertit i el molestava la gent que envaïa el territori personal dels altres sense miraments i, normalment, amb una manca de tacte esfereïdora.
La foscor començava a dissipar-se i el color gris tornava a vestir el paisatge urbà. Mil vegades havia pensat que més m'estimo l'obscuritat, abans que aquell to monòton i avorrit que s'encomana a les persones. Se't va ficant a dintre, es va filtrant com l'aigua de la gotera de la veïna de dalt i et va rovellant les entranyes fins a convertir-te en un autòmat de ferro colat (i rovellat).
M'agrada la negra nit, sense claror. El cel tapat per un vel que, talment una teranyina esponjosa, absorbeix i atrapa la lluna i les estrelles en una trampa mortal. I llavors, el vent com lluita per alliberar la seva princesa de les urpes de la malèvola fera i com, en un atac desesperat, s'ofereix com a màrtir en redempció de la seva cobejada lluna. I la lluna brilla, enmig del cor estel·lar, i aviat oblida l'estúpid sacrifici del vent i busca una altra víctima.
Una jove parella passeja acaramel·lada pel parc i guaita l'espectacle romàntic que se'ls ofereix a la pantalla celestial. I el noi no li confessa, però s'ha enamorat de la lluna i es vol fer perdonar amb una besada. Però ella pensa en el vent, el seu heroi, i tanca els ulls per somniar que el besa a ell. Per dintre plora, conscient de la seva dissort. No hi fa res: es besaran cada dia, fins a avorrir-se, i pràcticament oblidaran la seva quimera i es creuran la seva felicitat fingida. Però no s'estimaran.

Comentaris

Afegir comentari

De vegades[Ofensiu]
domi1 | 16-03-2010 | Valoració: 10
volem creure que estimem per continuar vivint.
Felicitats

Domi
fantàstic[Ofensiu]
micanmica | 25-08-2008 | Valoració: 10
tot el que inclou aquesta història. Des de la monotonia que, com molt bé descrius, se't fica per dins, fins els amors que, tot i no ser vertaders, molts cops les persones acaben creient que ho són, tot fingint una felicitat que mai serà autèntica...
molt maco, ben descrit, curt i amè. felicitats!
felicitats[Ofensiu]
Lior | 04-06-2008 | Valoració: 9
Hola Biel,
sóc nova al RC i el teu relat és el primer que he llegit.
M'agradaria felicitar-te per aquesta hìstòria que has volgut compartir amb nosaltres, És preciosa.
Fins aviat.
monotonia...[Ofensiu]
Nurithy | 17-04-2007
un joc macabre el de la monotonia... però, molt bon relat! Una porta que ens permet veure l'entrada que du les mentides a les constàncies.
merci..[Ofensiu]
desmai | 16-01-2007 | Valoració: 8
merci per obrir les portes a una altre societat que no veiem...a una nit de foscor pura a una lluna grossa i enamoradissa i a un amor..que no va enlloc més que l'aborriment com tu as dit molt bé...gracies...el teu relat em fa sentir més en un lloc on tants som que sens oblida...et seguire lleguint!

gemma! un pto!
gràcies[Ofensiu]
Biel Cadilla Falcó | 05-12-2005
Aquest comentari és tan sols per a agrair els comentaris que heu volgut fer del meu relat. És realment molt gratificant veure que gent com vosaltres no només es molesta a llegir aquestes línies escrites per un afeccionat com jo, sinó que, a més, alguns heu volgut donar-me ànims i comentar el que he escrit. I, sincerament, és una de les millors coses que ens poden passar als qui publiquem aquí, no trobeu?

Així és que..., moltíssimes gràcies per llegir-me i pels vostres amabilíssims comentaris. Una abraçada!
Tràgic amor[Ofensiu]
Biel Martí | 04-12-2005
Dins una descripció de monotonia plujosa, que barreja i que destaca el fet que s'encomana el gris del cel a les persones, s'hi amaga una altra petita història d'amor... d'amor? No, també de gris monotonia. M'ha semblat un relat amb una forta càrrega pessimista, o dramàtica, però ben portat (de fet, una cosa no treu l'altra), cauen les paraules com cau aquella pluja suau de primavera que no t'adones però arribes xop a casa. Personalment, m'hauria atrevit a fer-lo més llarg, a explicar més coses... potser perquè jo peco, precisament, de no saber quan acabar.

Biel.
no tinc paraulas[Ofensiu]
retase | 03-12-2005 | Valoració: 10
estás en els meus preferits,molt bé,u he dit a mes gent que conec
Amors fingits, amors impossibles[Ofensiu]
Carles Malet | 29-11-2005 | Valoració: 10
Hola Biel. M'he rellegit el relat tres o cuatre cops. Hi has compactat un munt d'imatges i sensacions en tant poques paraules !

Em quedo amb el destil.lat agredolç sobre l'amor que es despren de les teves metàfores. Uns, amors impossibles, quimeres que per inabastables viuen eternes en els nostres somnis. Altres, relacions properes, que per segures i a l'abast, potser estan mancades de la passió que posem en les utopies.

Per cert, coincidim en el segon cognom. Potser som cosins llunyans?

Carles
una pluja de sensacions...[Ofensiu]
ROSASP | 27-11-2005
Metàfores que semblen portar a aquesta mena de recerca utòpica de l'amor. Quimeres i somnis que s'amaguen darrera de l'enigmàtica paradoxa de la felicitat.
Sensacions que llisquen per la pell i s'escampen pels camins abstractes que porten del cap al cor...

Un relat profund i alhora molt eteri, una preciosa i estranya barreja.

Benvingut a RC, espero llegir moltes coses teves!

Una abraçada i fins aviat!
MOLT BÉ[Ofensiu]
AVERROIS | 26-11-2005 | Valoració: 10
M'agrada't molt la metàfora del la Lluna i el vent. Una abraçada.