Caminarem sota la pluja

Un relat de: unmarpernopensar

Filtro plors i filtro somriures.
Descuido entorns, desfaig centres viciosos.
Oblido voltants, començo renaixençes.
Contemplo el Montseny des del seu peu esquerre. Des d'un indret on les flors refàn paisatges i on turons remonten primaveres. Èpoques de calor. Samarretes curtes i tardes llargues.
Montseny ens abriga, ben aviat el sol es pon.
Les nits es tornen humides i els grills i altres acompanyen la melòdica olor dels fems de les vaques.
Al entrar un turó es desborda a la seva dreta i un llarg camí de terra t'enlaire, fins al replà de la senyera. A la prespectiva del bonic poble de campanes.
Al fons Montsoriu, castells i altres.
Un rierol desenfunda per la font que ja no raja. La Pinturesca, font de costums, font que no raja.
I si esgarrapes més amunt, Riells descobreixes. Una casa de pagès, un monestir i un camí per on perdre's.
Allà costums i fonts encara rajen.
Bell i bonic poble de la Selva,
Amb tu supuren presents.
Arbres i ocells. Flors i vaques blanques.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer