Caminar endarrera

Anar enrere i anar endavant són coses que hem de fer tot sovint. Anar de recules no significa sempre retrocedir o fer passes enrere, en la meva humil opinió. Si bé, es considera que caminar endarrera pot voler dir: anar contracorrent, involucionar, estancar-se o frenar, cal dir que aquestes dinàmiques no han de ser les més habituals, si no que han de ser circumstancials. Segons el moment, segons per on passo, segons què faig o què fan els demés... em veuré obligat a fer marxa enrere amb el cotxe o em veuré obligat a fer unes passes enrere per deixar passar gent en una aglomeració o em veuré obligat a retallar despeses per no provocar una involució de la meva economia. Tot forma part d'un tot. A vegades toca avançar, a vegades retrocedir. Les tendències estan perquè s'acabin i en comencin de noves o de diferents. Per tant, retrocedim o avancem segons ho demani la situació que vivim.

Espero haver acalarit la meva visió del tema que aquí planteges. Així mateix, t'envio un somriure d'orella a orella pel comentari que has fet al meu poema "Somriu i sigues feliç". Sempre que em comentes em deixes un 10! Això és un gran premi per a mi. És una satisfacció tenir-te entre els meus contactes i em congratulo d'haver-te conegut, encara que virtualment.

Una i mil gràcies Joan, ets un "vellet entranyable" i segurament molt profund i il·lustrat, com ho demostres en diàlegs com aquest.

A reveure!






El meu nou leitmotiv: llampspam!

Com sempre Joan, una bona proposta encara que sigui molt i molt a poc a poc
Endavant sempre.
Ara hi ha un estudi que diu que caminar enrere és beneficiós per retardar els efectes de l’Alzehimer, de fet també canviar la cullera de mà, etc..
Però això no té res a veure amb les teves reflexions.
Una abraçada

En aquest relat defineixes molt bé el que un mal pas pot arribar a fer perdre del que has anat guanyant al llarg de la vida.

Crec que malhauradament moltes vegades hi hem anat endarrera o hem estat apunt, així com també hem vist o veiem persones que van tirant avall i no som prou capaços de donal-s'hi una ma per evitar la seva caiguda.

No és ben bé això, però et convido a llegir el primer relat que vaig enviar a RC. El seu títol es PASSEN ELS ANYS. Hi podràs veure quina és la meva descripció de la vida cara al futur.

Molt bon escrit Joan.

Gemma

sempre va endavant,
sempre caminem endavant.
Només del passat recordem,
i avancem, per seguir caminant.
No podem capgirar el temps,
cal viure’l, i tot segueix com diu el follet: Avanti!

Llegint la teva exposició dialogada, m’ha vingut al cap una frase que em van dir fa temps:
“Cap endarrere no has d’anar mai, a no ser que sigui per una d’aquestes dues coses: per demanar perdó, o per agafar embranzida. Totes dues coses t’ajudaran a avançar més lleugera”

Com tu mateix apuntes, hi ha algunes situacions en què està justificada la marxa enrere, com per aparcar o per deixar passar algú... però no pot ser la “marxa” habitual.

T’envio una abraçada de diumenge,
Unaquimera

com bé dius a l'última frase del teu diàleg intern, " gràcies joan, no vull caminar endarrere "
com bé dius, a vegades pot ser una marxa necessària per una situació temporal però no pot ser una marxa habitual,
com sempre una invitació per a reflexionar

una abraçada joan, i gràcies com sempre pels teus comentaris, ja saps que els agraeixo molt

j.