Cercador
Caminar de puntetes sobre set mars
Un relat de: sants78els que se saben cristians també.
I jo, que he caminat amb tots
sovint he descobert les mateixes coses
sota les seves paraules i els seus conceptes.
Així que finalment he decidit
odiar a l’odi
i estimar als que estimen.
I ser tan lliure com em deixin.
Algú potser es preocuparà algun dia
en posar-me una etiqueta.
Comentaris
-
sants78 | 25-02-2012
Moltes gràcies pels comentaris.
He tingut la sort que la vida m'ha portat a relacionar-me amb molta bona gent amb pensaments que, aparentment, haurien de ser molt diferents, però de vegades si s'escoltà en profunditat, més enllà de les paraules que cadascú utilitza darrera dels termes hi ha els mateixos conceptes.
Moltes gràcies, de debó. -
Una bona elecció![Ofensiu]aurora marco arbonés | 23-02-2012 | Valoració: 10
Odiar l'odi i estimar l'amor. És l'únic llenguatge que ens és comú. Sempre pensem que tots som dintints (i ho som, en el sentit dels trets distintius), però no diferents. Sota distintes banderes i credos, el cor de l'ésser humà experimenta les mateixes sensacions, emocions i sentiments. Hi ha més coses que ens igualen que no pas en separen.
M'ha agradat el teu poema -
Reflexió[Ofensiu]Carles Ferran | 23-02-2012
Una reflexió profunda i certa. Tothom té la seva veritat, que no té perquè ser incompatible. Nosaltres som nosaltres, i les etiquetes una forma d’uniformar i treure els serrells personals què ens caracteritzen i ens fan humans.
l´Autor
704 Relats
508 Comentaris
488086 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Colpejar un cop i un altrefins trencar els vidres de la REALITAT.
agusgiralt@yahoo.es
[http://www.alliberantpoemes.blogspot.com]
[http://www.memoriadesants.blogspot.com]
[http://www.memoriadelpoblenou.blogspot.com]
[http://www.diesderauxa.blogspot.com]
[http://www.fotolog.com/psico2012]
Últims relats de l'autor
- L'Absència
- El dia que les voreres van començar a créixer
- L'home-nas
- Poesia a Flor de Pell
- Gràcies pel menyspreu
- La revolta dels Minairons
- El Camí - I
- El Regne de Pedra
- La poesia s’ha omplert de silenci
- Cels plens de mar i arrels
- Un caos ple d'ordre
- Quan el rostre es difumina
- Arrelats a la Rauxa
- Neteja
- Mal