Caminant

Caminant, intentes cercar cada pas,
ningú no t'espera, però.
El so penetrant de ta mirada,
envolta les hores que fas passar.

Assegut a la cantonada del carrer de baix,
observes com la gent et rossa,
i allargues la mà amb timidesa
en busca d'un tros de pau.

La teva mirada,
eterna i fugaç s'escapa,
entre l'esguard dèbil de la gent
que sense voler-ho...passa.

I t'arronses en el teu propi cos,
pensant en què potser, allà,
trobes aquell racó de vida que,
sense voler-ho...s'apaga.

Acluques la tarda que muta en silenci
sobre els teus llavis,
una nit més...un somni més...
s'escapa.

Torna a fer-se el dia,
caminant, intentes cercar cada pas,
ningú no t'espera,
però.

Assegut sobre aquell asfalt, veus com els nens corren,
i veus aquells adolescents que es besen,
tu et sens absent...com el vent anònim que
dia a dia t'empaita.

La teva mirada...
eterna i fugaç s'escapa,
i tornes a perdre't en el teu plany,
que cada dia t'acompanya.

I t'arronses en el teu propi cos...
penses en que potser,
és el millor lloc per tintar de blau
les teves fràgils memòries.

I acluques el temps pres
entre les busques d'aquell rellotge
de la botiga del davant.

Una nit més...un somni més...
s'escapa.