Cercador
Caminant per Collserola
Un relat de: PeppareAnys 40 del segle passat. Barcelona Sant Gervasi. Les vuit del matí del mes de juny. Fa un sol que castiga. Vaig cap a Collserola per anar a Sant Cugat del Vallès on, com sempre, m’espera un dia de feina amb els companys. Torno a anar-hi a peu, xino-xano. Aquesta setmana és el tercer dia. Arribaré cap a quarts de dotze. M’ho puc permetre. Després d’enllestir la feina de Barcelona, cap a la del Vallès. Quan arribo al pantà de Vallvidrera se m’acosta un senglar. Arreu se sent l’olor de carbó. Gent que crema la llenya, la tapa amb terra i la transforma en carbó per vendre’l o per ús propi. Ocells que canten. Els bosc és ple de vida i de color. Arribo a Sant Cugat i entro a la feina. Estic satisfet. Demà ho tornaré a repetir.
Comentaris
-
Un paisatge de olors[Ofensiu]Montse Andrés | 21-02-2017 | Valoració: 10
Un bonic i curt relat que transporta un través de les sensacions a la Collserola dels anys 40 y 50.
-
Això si que és caminar![Ofensiu]Aleix de Ferrater | 18-02-2017 | Valoració: 10
Caram, caminar per Collserola per anar a treballar! Jo em pensava que ho deies en sentit més lúdic. quantes vegades he anat a Sant Cugat des del velòdrom d'Horta, passant pel turó de la Magarola, el camí carener, Sant Medir i aquella masia restaurant de carn a la brasa i avall! Una forta abraçada des de Ribes de Freser.
Aleix