Caminant i ombra entre matollars obscurs

Entre matollars obscurs i inextricables, s’entreveia un camí de pols i cendra que ja no portava enlloc. Feia anys que la casa romania, aparentment, tancada, sense altres estadants que els records d’uns trepigs i d’una piuladissa de merles. Ningú no hi podia arribar sense l’ajut d’unes altres mans la fermesa de les quals convidessin a confiar-hi el pas sense recança, Avui, en un lloc a tocar la torrentera seca, una porta vella rautada pel corc i el temps senyoreja un casalot deshabitat, l’esquena a obaga i la façana a solana. I una argolla rovellada i encallada que hi fa de picaporta, espera encara les mans del caminant i de l’ombra que li fa camí.