Caminant damunt un mar de boira

Un relat de: Filalici

Els millors dies de la meva vida van ser aquells dies boirosos de la meva infància, quan l'olor d'humitat amarava el bosc i tots els camps, quan sortia a jugar entre els arbres i, enmig d'aquella verdor propera de roures i bedolls, les fades del bosc em feien companyia amb els seus jocs. Els dies de boira eren els seus preferits, i eren gairebé els únics en què es podia estar a la vora d'elles sense la llum de les estrelles, perquè els hi encantava jugar a acostar-se entre la boira fins al límit de la visibilitat, com si volguessin reptar al passejant a trobar-es, i al final sempre es feien fonedisses. M'havia de conformar, amb molta sort, amb una visió fugaç com un llampec que mai no sabia segur si era real o somniada, i amb el so suau i melodiós de les seves rialles i d'aquells cants seus tan encisadors.

La millor manera d'escoltar els cants festius de les fades en els dies de boira era seguir el camí dels caçadors i després enfilar-se a la roca d'En Ricard, que quedava enlairada per damunt de la boira i donava una vista magnífica de tota la vall convertida en una mar de bruma blanca. El so de les ones en aquest mar era el concert de totes aquelles criatures meravelloses que cantaven amb una bellesa que mai no ha estat igualada. A l'horitzó, entre les carenes de la serra de Cingalà, els Gegants Enamorats treien el cap i també escoltaven, embadalits, la música.

Avui he tornat a pujar-hi, a la roca d'En Ricard. La vista en els dies boirosos segueix sent tan magnífica com sempre, i l'aire que s'hi respira és extremament net i tonificant. He somrigut quan he vist, desdibuixada, la figura d'aquell penya-segat que jo, desbordant imaginació, una vegada vaig identificar amb els caps units de dos gegants enamorats. Els millors dies de la meva vida van ser aquells dies boirosos de la meva infància, quan els meus somnis i fantasies semblava que fossin reals. És clar que ara mateix, amagada sota la blancor del paisatge, sembla com si d'allà baix en vingués una musiqueta…

Comentaris

  • nostàlgia!![Ofensiu]
    borrissol enganxifós de sota el llit | 02-06-2008 | Valoració: 9

    La fantàstica boira que tembolcalla fins a fer desapareixer al teu voltant tot el que semblava real, la respires, la absorbeixes i no vols que mai desaparegui del teu voltant.
    salud desde la plana de Vic!!

  • Amb boira o sense...[Ofensiu]
    rnbonet | 02-06-2008

    ...sempre el bosc és encantador i encantat.
    Segur que les emocions i sentiments són diferents, fins i tot contraris, com són variats i encontrats els colors i les flaires.
    Bons records d'infantesa i prosa de la bona, xicon!
    Salut i rebolica!
    PS. I del dibuixet, ni et preocupes. 'Mar' s'hi va oferir il·lustracions; el teu poema em va agradar, ...i 'voilà'! Jo, encantat; ara sense bosc!

l´Autor

Foto de perfil de Filalici

Filalici

125 Relats

134 Comentaris

99137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Sempre intentant trobar el camí cap a la "A" de l'Oceà Atlàntic... era petit i no me'n recordo gaire, tampoc tinc els vells exemplars del Cavall Fort, però aquelles historietes m'han quedat com un dels mites de la meva infància.

Per dir quatre paraules de mi: sóc de l'any 77, i sóc enginyer industrial. Escriure m'agrada, tot i que sempre ho he fet bastant esporàdicament. Trobar aquesta web m'anima a fer-ho més, senzillament per passar-ho bé una estona.

També em podeu trobar al meu bloc i al meu recull de haikus



R en Cadena

"La mjesus em va encadenar i jo he passat la cadena a esperitlliure i icarapapallona"

(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")