Cercador
Caminant capcot
Un relat de: joandemataro- Compartir:
Vas caminant pel carrer
al ritme que et marca la vida,
tot mirant amb el capcot
el pas llançat dels teus peus :
ara és el dret que s'avança,
ara l'esquerre al dret..
Et crivella les oïdes
el barbull que farceix l'aire,
tan carregat que t'ofega.
Brogit de vida a ciutat:
cotxes, crits,motors,sirenes..
s'enreden entre façanes,
contaminant pensaments,
atorrollant els sentits
Tant li fa , no vols mirar
seguiràs el teu camí
i et faràs el desentès.
La maquinària funciona
frenètica, no pararà...
T'adaptes...o moriràs,
és selecció natural!!
Els carrers són autopistes,
no t'aturis, no és prudent,
no hi ha temps perquè t'escoltin.
L'agenda, com és costum,
avui no t'ha guardat hora
perquè t'escoltis el cos,
per relaxar el pensament,
per estirar les tensions,
per escoltar el teu company;
escoltar-lo sense presses,
simplement per escoltar...
Si per tu no ha guardat temps,
com vols donar-li a ningú?
Comentaris
-
Caminant per la ciutat[Ofensiu]Unaquimera | 29-09-2010
D'entre les teves línies vessa una de les realitats possibles a la ciutat: les presses i la rutina, la indiferència i l'aillament en mig de les multituds alienes a la individualitat de cadascú, el brogit i el silenci, l'avenç dels seus habitants, que de vegades semblen Nàufrags ...
Avui, com pots veure, he reservat temps per venir fins aquí de visita!
T'envio una abraçada reposada,
Unaquimera
-
El poder de transformar[Ofensiu]Joan G. Pons | 29-09-2010 | Valoració: 10
El teu Relat em suggereix altres perspectives, tot respectant les teves.
Per exemple:
"Els carrers són autopistes,
no t'aturis, no és prudent,
no hi ha temps perquè t'escoltin."
I transformar les autopistes en carrers silenciosos i tranquils, amb alguns sorolls i sobretot plens de temps ?.
-
Un cop mé ho has fet...[Ofensiu]Fada del bosc | 28-09-2010 | Valoració: 10
genial!!!! quina descripció més ben aconseguida del dia a dia a ciutat, aquella vida que no ho és, com tu dius "caminar amb el cap cot".
El millor és el final.. anem tant estressats que no tenim temps per el que realment és important nosaltres i els éssers del nostre voltant, aquells que realment ens estimen amb qui val la pena passar-hi temps.
La Fada.
