Cercador
CAMINA UNA JAQUETA
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Una jaqueta gens ximpleta i molt jaqueta camina amb les mànigues i no fa mans i mànigues per a res. Camina carrer avall, que fa baixada. S'embrut, tan se val. Els botons rodons ho són més bocabadant amb admiració la resolució de la jaqueta que gens ximpleta baixa pel carrer que fa baixada.
Jaqueta de vellut de color préssec i que fins i tot en fa l'olor. Camina sense cos, buida de l'humà poc humà que no li fa cas. No pensa, camina, camina, camina. I les mànigues més brutes més brutes més brutes que no fan pena, perquè és llibertat.
Els botons són porucs i pateixen un descosiment. Són cosins cosits i de nacre, molt senyors i que els traginin i prou.
La jaqueta troba un semàfor piscaire. No es pot aturar, no, no pot. Travessa l'avinguda que li fa una benvinguda amb atropellament apoteòsic.
Jaqueta a urgències molt urgents. Li busquen els canells per la velocitat cardíaca. Els botons, alguns moribunds i esberlats o, pitjor, esbocinats.
El color préssec és color rodes brutes d'autobús número 45.
Al costat hi ha una minifaldilla dels seixanta plisada de material com esparadrap.
Ha estat víctima de talls amb tisores a mans d'un infant cruel.
Jaqueta i faldilla hospitalitzats. Amistat i conversa. Un futur tèxtil on?
Jaqueta de vellut de color préssec i que fins i tot en fa l'olor. Camina sense cos, buida de l'humà poc humà que no li fa cas. No pensa, camina, camina, camina. I les mànigues més brutes més brutes més brutes que no fan pena, perquè és llibertat.
Els botons són porucs i pateixen un descosiment. Són cosins cosits i de nacre, molt senyors i que els traginin i prou.
La jaqueta troba un semàfor piscaire. No es pot aturar, no, no pot. Travessa l'avinguda que li fa una benvinguda amb atropellament apoteòsic.
Jaqueta a urgències molt urgents. Li busquen els canells per la velocitat cardíaca. Els botons, alguns moribunds i esberlats o, pitjor, esbocinats.
El color préssec és color rodes brutes d'autobús número 45.
Al costat hi ha una minifaldilla dels seixanta plisada de material com esparadrap.
Ha estat víctima de talls amb tisores a mans d'un infant cruel.
Jaqueta i faldilla hospitalitzats. Amistat i conversa. Un futur tèxtil on?
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
436280 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com