Camí empolsat

Un relat de: J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Passejo per un camí empolsat, a l'esquerra hi ha un camp erm, l'abandó ha començat a poblar-lo de bardissers i argelagues que castigades pel Sol de l'estiu deixen que el vent les despulli dels darrers pètals que queden en les emmusteïdes i grogues flors.

Al marge, arrenglerades i delimitant el camp, unes petites ginestes de muntanya esberlen les seves tavelles seques esventant la petita grana que contenen.

A la dreta i en suau pendent, el alfals entapissa el bancal amb la fosca verdor de les seves fulles esquitxades amb timidesa pel violeta morat d'una jove floració.

A la part baixa i delimitant la plantació d'alfals, un bosc de bedolls i castanyers acariciats pel fresc airet que puja de la fonda vall fan dansar llurs fulles amb tendra dolçor, alhora, al refregar-les entre si sorollen una boscana simfonia sovint coronada pel melodiós cant d'unes inquietes caderneres.

En front el empolsinat caminet segueix endavant amb decisió i deixant enredera un camp de secà on, petites llagostes s'hi veuen saltar, sembla que els seus salts segueixin el rítmic i repetitiu compàs del estrident cantar dels grills.

El camí retalla ara un espès bosc en el que si endevina bona activitat salvatge, penetrar en ell em fa sentir certament temorós, esporuguit i captivat alhora...

Entro ara en una humida obaga on la molsa cobreix completament el terra i els boixos formen frondosos matolls... Amagada entre unes petites penyes i escopida de les entranyes de la terra brolla l'aigua fresca lliscant tot seguit per un petit i transparent rierol fins llançar-se en decidida i lliure caiguda formant un rajolí, que com una font, ve ha espetegar contra una gran pedra per esmicolar-se en mil gotes.

Tot plegat esdevé esplèndida invitació al descans... cerco on recolzar-me en la solitud d'aquest indret, la sana i olorosa frescor de la seva vegetació, l'acompassat i relaxant so produït per la curta caiguda de l'aigua naixent... Tota una orquestra torbada de sobte pel batec d'ales d'un passerell que esverat intenta fugir entre el brancatge d'algun arbust, alhora que el brunzit d'un borinot amoïnat s'incorpora en el sonet... Tot convida a meditar, i a escoltar aspectant la meravellosa simfonia que la realitat de la natura m'està oferint.

Mentre contemplo captivat la bellesa de l'obaga, la meva mirada s'entrebanca amb el capell d'un bolet que entre la molsa espera vergonyós la meva fugida per mostrar-se erigit i triomfador d'aconseguir, en silenciós esclat de vida el seu objectiu: sembrar el seu entorn amb les espores de la reproducció.

Arribat l'hora de continuar el passeig... m'alço... miro el camí empolsat que resta pendent per arribar al poblat; en un costat, com plantats expressament en renglera per barrar-ne el pas, un seguit de punxents i espessos aranyoners ofereixen al visitant el seu
petit, madur i aspre fruit, negre i rodó.

Alçant la vista diviso com el camí es perd darrera d'un pujol, en la vall que forma, arrecerat del vent del nord i protegit de les tempestes emergeix el poblet, que enriquit pel pas dels segles mostra amb orgull, la bellesa i humil cultura de la noble i elegant austeritat.

Lluny d'aquest indret puc veure com l'aigua que he vist néixer a l'obaga s'ha convertit en un cabalós riu ple de vida. I com mes avall aquesta sana vena del planeta l'hem transformat en un puden riu que agonitzant i empenyent una letal bromera, s'endinsa trist, negre, i brut pel túnel humit del clavegueram ciutadà, que inservible i ofegat per la contaminació el llençarà a les profunditats marines prop del cor cansat i insubornable del nostre Planeta Terra.



Comentaris

  • Asseguda[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-07-2008 | Valoració: 10

    davant de l'ordinador, he tingut la sensació de que era jo qui passejava. He gaudit dels mil colors de la natura, he escoltat la cancó de l'aigua i el batec d'ales dels ocells.
    Una descripció PERFECTE!
    Bon estiu!

    Ah! L'errada del "Diuen" va ser meva.
    Nonna_Carme

  • Gràcies[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 12-07-2008 | Valoració: 10

    Hola;

    Ho reitero perquè he advertit una errada greu.

    Ens trobaras a :

    www.moianes.net
    www.guimera.info
    coneixercatalunya.blogspot.com

    A la teva disposició.

    Antonio.

  • M'agradaria anar fins aquest lloc[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 24-02-2008 | Valoració: 10

    Hola ;

    Gràcies pels teus comentaris,

    Ens trobaras també a :

    www.moianes.net
    www.guimra.info
    coneixercatalunya.blogspot.com i els blogs i pàgines d'altres amics d'aquest pais meravellos !

    Gràcies de nou.

  • Quina bellíssima descripció!!![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 19-11-2007 | Valoració: 10

    De debò, J.Lluís, que m'has deixat embadalit! Visc (ara ja només de caps de setmana) a pagès, i veure descripcions tan esplèndides de paisatge com el que descrius és realment una delectança. I més ara, que amb tanta sequera més aviat les enyoro, aquestes descripcions de paratges!

    Has perfilat els detalls amb un estil molt i molt curós. En una mateixa frase has sabut enllaçar diversos elements o conceptes: les fulles, el ventijol, el cant de les caderneres...

    I una crítica molt aguda, al final. Aguda sobretot perquè contrasta amb la bellesa que acabes de descriure. Molt encertat, de debò. La meva sincera enhorabona, mestre!

    Salutacions ben cordials i gràcies a tu per tots els teus comentaris,

    Vicenç

  • Moltes Gràcies..[Ofensiu]
    ATZAVARA | 19-11-2007 | Valoració: 10

    pel teu comentari i per la teva descripció.
    Veig que t'agrada tant la natura com a mi. Ultimament l'enyoro molt, i al llegir el teu relat he pogut notar dins meu una punxada de tristor....
    He pogut veure el bosc de bedolls (m'agrada aquest arbre) tal com el descrius, i la humida obaga plena de molsa i boixos....
    és real? a mi em venen al cap moltes imatges...

    una airejada d'atzavara!

  • Amb el teu permís...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 18-11-2007 | Valoració: 10

    no he pogut evitar d'endinsar-me en el paissatge que tan bé has descrit. He vist amb els teus ulls cadascuna de les formes, les textures i els colors que t'acompanyaven.
    M'agraden les ginestes de muntanya, molt.
    Una abraçada, J. LLuís, i gràcies pels teus comentaris, sempre molt benvinguts.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

49 Relats

588 Comentaris

96945 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Sabadell onze de maig del 1943
Català.
Vull gaudir el present
El passat és un record
Els records els tinc endreçats en un arxiu de la memòria, d’una memòria però que camina a l’oblit.
Lluito perquè no agafi una drecera.
Entretant per qui em vulgui llegir escric aquí, a Relats en Català, i si a més em vol comentar millor.

ELS 58 RELATS PREFERITS DELS SEUS AUTORS


ELS 43 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS

Per qui el vulgui el meu correu és: llcusido@gmail.com