Camí del pla de la calma

Un relat de: joandemataro
Vaig perdre la meva pau i no sóc capaç de trobar-la...

En el silenci del pla de la calma,
llepat per llengües de brises sensuals;
entre mots mesurats,
-Dibuixats en els polposos pètals de la carn-
que restaran gravats per sempre,
en el reflex dels reflexos infinits
de dues mirades que es volen trobar.

Assegut en terres fecunds,
adobats de raons incorruptibles,
on només puguin germinar
les Tulipes de l’Edèn
que , en esclatar a la vida,
anul.lin amb vius colors
les fosques misèries humanes
i assaugin ses amargors.

Allà, és on vull anar.
Però diuen els maldients
que aquest lloc ací no existeix,
que mai no el trobaré.

Jo preparo el meu farcell,
sé que prompte partiré…

Camí del pla de la calma.

Photobucket

Comentaris

  • Perduda la pau[Ofensiu]
    joanalvol | 02-05-2011 | Valoració: 10

    resta l'esperança de retrobar-la. Cal l'esforç de la voluntat, encetar el camí i ningú més que tu sabrà que has trobat el pla de la calma.
    Insisteix...
    Una abraçada
    Joanalvol

  • Fer camí[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-04-2011 | Valoració: 10

    Fer camí és viure. Fer camí per mí es viure caminant. Fer camí és ensopegar i aixecar-se. Fer camí és retrobar la pau que és a dins nostre. Bon relat.