Camí de llum i poesia

Un relat de: Calderer

Camí de llum i poesia.

Sigui la diada d'avui
jorn d'alegria i festa.
El primer dia
de molts dies feliços.
La primera passa
d'una llarga passejada.

Sigui la diada d'avui
porta oberta a la vida,
partença cap al futur
en viatge d'amor,
d'amistat i de companyia
per camí ample
ple de llum I poesia.


20 d'abril de 1996

Comentaris

  • bon poema[Ofensiu]
    joandemataro | 21-10-2010 | Valoració: 10

    optimista i premonitori
    des de la meva humil opinió, et felicito doblement pel poema i pels llibres que has publicat, sobre tot aquest últim.
    una abraçada mataronina
    joan

  • gypsy | 09-06-2009

    Un bell poema, Lluís. Curull d'optimisme i de llum diàfana, aquella tan necessària per escriure bons poemes i bones proses. M'agradaria llegir-te'n més!

    petons company!

    gyps

  • Camí de llum i poesía...[Ofensiu]
    Roserdeljardi | 28-01-2009 | Valoració: 10

    Cinquanta anys i sols un poema es molt poc, pense. El meu primer intent de poema va ocorrer a una classe de cinquè de primaria. Ho porte dintre, això d'escriure. S'em fa tan extrany que la gent no escriga.... I en canvi es el més comú.

    Per altra banda la quantitat no te res a veure amb la qualitat.

    ;)

    Encantada de coneixer-te...

    RdJ.

  • Felicitats Lluís!![Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

Valoració mitja: 8.67

l´Autor

Foto de perfil de Calderer

Calderer

44 Relats

275 Comentaris

92604 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.

Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi

A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:

EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.

MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca

El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.

També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.

I un llibre en solitari:

TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.

Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com

-------------

Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.

---------

Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?

----------

Setembre del 2016. Després d'uns anys de molta feina i de moltes obligacions familiars aconsegueixo acabar una novel·la històrica que em tenia "bloquejat". A partir d'octubre torno a escriure contes i microrelats amb ganes i il·lusió.