Cercador
Camí d'amor
Un relat de: Marc FreixasHe vist el teu posat de marbre
caminar damunt la flor marcada del destí.
Vàrem encendre passes de gegant
mentre tu seguies les muntanyes de l'entorn
amb la meravella del paisatge infinit
que marcava compassos ferms i segurs
damunt d'aquella catifa de sorra rosada, arrodonida
per uns ulls que dibuixaven imatges de princeses valentes i rebels, orgulloses de ser elles les protagonistes d'una història pintada amb la remor de pinzells esbojarrats i tendres al mateix temps.
I em torna el ritme agosarat
que s'apodera de mi en tot moment
sabent-me intrús de somnis inclassificables
en penetracions del més enllà damunt la imatge...,
m'agraden les teves paraules
i aquest camí d'amor.
Els ulls em gaudeixen
com mai abans ho havien fet.
caminar damunt la flor marcada del destí.
Vàrem encendre passes de gegant
mentre tu seguies les muntanyes de l'entorn
amb la meravella del paisatge infinit
que marcava compassos ferms i segurs
damunt d'aquella catifa de sorra rosada, arrodonida
per uns ulls que dibuixaven imatges de princeses valentes i rebels, orgulloses de ser elles les protagonistes d'una història pintada amb la remor de pinzells esbojarrats i tendres al mateix temps.
I em torna el ritme agosarat
que s'apodera de mi en tot moment
sabent-me intrús de somnis inclassificables
en penetracions del més enllà damunt la imatge...,
m'agraden les teves paraules
i aquest camí d'amor.
Els ulls em gaudeixen
com mai abans ho havien fet.
Comentaris
-
i que duri![Ofensiu]MariaFreixas | 19-01-2012 | Valoració: 10
Marc!! entre tant poema de veritat, no crec que pugui trobar paraules adients i llavors recorro a una expressió més de "carrer", marc ets un crac!!!
abraçades i records!
Ajuda'ns amb un donatiu
Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:
l´Autor

684 Relats
1362 Comentaris
504213 Lectures
Valoració de l'autor: 9.57
Biografia:
Vaig neixer a Sant Pere de Riudebitlles -poble situat a la comarca de l'Alt Penedes amb provincia de Barcelona- un 13 de gener de 1975... o sigui que jo vaig arribar quan un impresentable moria pel be de tots en aquest mateix any.Es ben cert que jo tambe soc fill d'una generacio covarda, pero per fer-hi quelcom, faig servir el poema com a fil conductor de la meva propia vida, i aixi, d'aquesta manera ressegueixo el bell paisatge de punta a punta amb el vers ben primitiu i nu... sense poema no soc res, i aixo ho saben be la gent que m'estima i m'envolta per aquest fotut mon que ens fa viure sempre depressa i a contracorrent.
Tinc una dona meravellosa,i dos fills maquissims : la Marina de 10 anys i en Biel de 3.
Prefereixo que no em valoreu, gracies.
Últims relats de l'autor
- Continuar cercant l'anhel
- La teva ràbia
- Jo també he vist la llum...
- El foc ardent de la cultura
- Poble
- Poema inspirat en "El meu somrís per tu" de la Teresa Serramia
- designis per complir
- Vull fer l'amor amb tu
- Dins una mar de paraules
- Surt de la droga--i no dissimulis amb una cervesa--
- Poema d'amor en la vida i en la mort
- Edat esberlada.-Retrat d'una generació perduda-
- També és això--la vida---
- agulla...
- Les hores salvatges

